Clínica Ntra. Sra. Del Remei

C/Escorial, 148 08024 BARCELONA 932 850 010

Otitis infantils. Per aigua?

Mares i fills

Sovint es planteja en el si de les famílies amb nens la problemàtica dels banys: és necessari protegir les orelles de l'entrada d'aigua?

  • Otitis

La discussió és freqüent i hi ha diferents opinions, fins i tot entre els professionals de la salut. Ordenar la protecció amb taps d'orella sembla una actitud prudent i inofensiva, però crec que s'ha de considerar la incomoditat que ocasiona al nen -que quedarà ensordit si els taps realment s'adapten bé- i a la família que estarà pendent -de vegades "angoixosament" pendent- que el nen compleixi les ordres mèdiques.

Convé doncs establir els problemes que la humitat pot provocar en la salut òtica. Per fer-ho, veiem succintament com és i com funciona l'orella.

L'orella és l'òrgan que s'encarrega de captar el so i transmetre'l al cervell, que és el que l'interpretarà. Està localitzada a l'interior de l'Os Temporal, allotjada en unes cavitats que la protegeixen d'agressions externes i formada per tres parts, denominades orella externa, mitjana i interna. L'orella externa està formada pel pavelló auditiu i pel conducte auditiu extern (CAE), tancat en el seu fons per una membrana, el timpà, que el separa de l'orella mitjana. Les parets del CAE estan recobertes per una fina capa de pell, l'afectació de la qual -ja sigui per motius infecciosos o inflamatoris- constituirà el que genèricament denominem otitis externes. El timpà tanca el fons del CAE i el separa de l'orella mitjana. És una membrana que actua com la d'un tambor, transmetent las ones sonores a l'interior, però també aïllant l'orella mitjana de l'ambient exterior.


L'orella mitjana està formada per un sistema de cavitats comunicades entre si. La principal s'anomena caixa timpànica i constitueix una autèntica caixa en la que un costat és el timpà i el costat contrari la frontera amb l'orella interna. Ambdós costats estan units per la cadena ossicular, que transmet la vibració del timpà a l'orella interna. Però, perquè aquest sistema funcioni correctament, és necessari que la pressió atmosfèrica de l'interior de l'orella mitjana sigui igual a la pressió ambiental, equilibri de pressions que s'aconsegueix a través d'un conducte, la trompa d'Eustaqui, que comunica l'orella amb les vies respiratòries, i que constitueix la baula principal en la patologia òtica en la infància. L'obstrucció d'aquesta trompa impedirà l'equilibri de pressions i en conseqüència, a través d'un complex mecanisme, l'orella mitjana secretarà un líquid mucós que s'acumularà produint la denominada otitis mitjana secretora o otitis serosa, que és l'entitat bàsica en la patologia òtica infantil.


El tercer segment és l'orella interna, que allotja unes estructures membranoses. Una d'elles es denomina còclea i està relacionada amb l'audició; l'altra s'anomena vestíbul o laberint i està relacionada amb l'equilibri. D'aquí n'emergeixen els nervis auditiu i vestibular, que traslladaran al sistema nerviós central els impulsos corresponents. Aquesta part de l'orella no té cap contacte directe amb l'exterior, per la qual cosa és difícil la seva contaminació per aigua, però sí que es pot veure afectada a conseqüència d'una complicació d'una otitis mitjana.Són casos excepcionals però perillosos i l'aparició en el curs d'una otitis de vòmits incoercibles, brunzits, desequilibri o cefalees ha de ser motiu d'atenció urgent.

Establert aquest esquema, és fàcil comprendre on i perquè pot influir el bany. En l'orella sana, l'aigua contacta amb la pell del CAE i amb el timpà. Aquestes són les estructures sensibles, però perquè es desenvolupi la malaltia caldrà que existeixi una lesió prèvia d'aquestes zones: dermatitis o qualsevol altra patologia de la pell que la faci més sensible a la humitat, predisposició personal o patologia del CAE que dificulti l'evacuació de l'aigua una vegada hagi penetrat (osteomes de conducte, exostosis o altres estenosis) mantenint-se el CAE humit massa temps, ja que sembla demostrat que la persistència d'humitat en el CAE facilita el creixement de determinats gèrmens, que quan col·lonitzen a la pell provocaran una otitis externa, tan típica a l'estiu. D'altra banda, un timpà sa i íntegre impedirà que l'aigua arribi a l'orella mitjana pel que, en aquests casos, no hi ha res a témer; en canvi, si la membrana està perforada o la seva estructura està debilitada per infeccions prèvies, la seva capacitat d'aïllament minva i podrem tenir aleshores problemes d'otitis mitjana pel contacte del líquid amb la mucosa de l'orella mitjana, que no està preparada per a això.

Un problema diferent el constitueix la immersió submarina: els canvis de pressió, fins i tot a molt pocs metres (a 2-3 m de profunditat ja es pot notar la diferència de pressió) han de ser compensats pel mecanisme d'equipressió tubari. Un trastorn a aquest nivell pot produir fàcilment, molt més del que se sol creure, problemes inflamatoris a l'interior de l'orella mitjana, amb la conseqüent otitis secundària. Però aquest mecanisme no és un problema d'entrada d'aigua, sinó de pressió ambiental, que no es resoldrà amb la col·locació de taps a les orelles.

Un altre tema molt habitual: nens intervinguts de drenatge transtimpànic amb el tub de drenatge al seu lloc. El drenatge transtimpànic és el sistema utilitzat per corregir els problemes derivats d'una obstrucció de la trompa d'Eustaqui que no hagi respost a altres tractaments i consisteix en la col·locació a través del timpà d'un tub de drenatge que comunica directament l'orella mitjana amb el CAE. Equival a una perforació timpànica i, per tant, estaríem davant d'una situació de "no aigua". No obstant això, existeixen en el mercat diferents models de pròtesi, i algun d'ells permet el bany sense protecció. Hi ha models -com ara una vàlvula incorporada a la llum del drenatge- que permet la sortida i impedeix l'entrada de líquid, però a la pràctica el seu ús és molt restringit perquè freqüentment s'obstrueixen. En altres casos la impermeabilitat es basa en la forma i composició del tub, que facilita la producció d'una bombolla aèria per tensió superficial en la llum del tub quan s'omple d'aigua, impedint així el pas del líquid. Es tracta d'un mecanisme no acceptat per tothom però, segons la meva experiència puc afirmar que realment és efectiu, i la immensa majoria de nens portadors d'aquest tipus de drenatges es banyen sense protecció i sense problemes.

En conclusió, només el contacte de l'aigua amb una orella sana no ha de representar cap risc específic que valgui la pena prevenir, però no hem d'oblidar que l'ésser humà, com la majoria dels mamífers, no està fet per viure sota l'aigua i que, cas que existeix alguna patologia d'orella externa (pràcticament totes les patologies) i ocasionalment en patologies de l'orella mitjana, que es veurà principalment afectat per via nasal, convé prendre precaucions. Moltes vegades és suficient assecar el CAE amb aire calent (assecador) o instil·lar unes gotes d'alguna solució alcohòlica després dels banys; altres vegades serà necessària la col·locació de taps oclusius a les orelles, tenint en compte que, per ser efectius, hauran de taponar totalment el conducte. Desgraciadament, en algun cas haurem de prohibir taxativament la pràctica de la natació, però afortunadament això és cada vegada més rar.


Serveis o especialitats relacionades

Articles:

Cerca el teu especialista

Per cognom

Urgències 24 hores

Accés: cantonada carrers Escorial i Martí.

Telèfon: 93 285 07 77

Premi Avedis Donabedian 2009
Premi Avedis Donabedian 2009 al millor web d'una institució sanitària o social per a Clínica Ntra. Sra. Del Remei
Premi Diario Médico 2010. III edició premis Los favoritos en la red
Premi Diario Médico 2010
III edició premis "Los favoritos en la red"
a la categoria Mèdics, millor web d'hospitals per a Clínica Ntra. Sra. Del Remei
85 aniversari 1924 - 2009