Des del punt de vista epidemiològic, s'observa un augment al món dels diferents processos patològics que s'inclouen en la coloproctologia. Alteracions com a càncer de recte, de còlon; colitis ulcerativa crònica inespecífica; malaltia diverticular, de Crohn, hemorroïdal, pilonidal, de transmissió sexual recte anals; abscessos, fístules, fissures, prolapse rectal, incontinència anal, hidrosadenitis, estenosi anal, colitis isquèmica, poliposis colònica i rectal, vòlvul de còlon, pseudoobstrucció de còlon, restrenyiment, traumes de recte, còlon i anus, fístules recte vaginals, indueixen que es configurin unitats o clíniques de colo-proctologia dins els hospitals, o clíniques monogràfiques de coloproctologia, sobretot a Espanya, Austràlia i els Estats Units.

En els últims anys han aparegut nombrosos treballs que emfatitzen l'impacte del cirurgià coloproctòleg sobre els resultats dels procediments quirúrgics colorectals. La majoria dels estudis han demostrat una disminució de la morbimortalitat quan les intervencions les realitzen cirurgians que només practiquen operacions colorectals i anals.

El cirurgià coloproctòleg ha contribuït, i contribuirà, amb els seus procediments a millorar la qualitat de vida dels pacients amb patologies colo-recte-annals, perquè es va demostrar major eficàcia i eficiència en els processos.

Entorn de la patologia coloproctològica s'ha generat en un veritable laboratori per a l'estudi de la fisiopatologia anorectal. Estudis d'imatge i funcionament anorectal serveixen per objectivar i unificar troballes, a més generen línies d'investigació amb protocols multidisciplinaris per a l'avenç i coneixement d'aquestes malalties.