Fa uns anys, per a la intervenció de les cataractes s'esperava a que la visió fos molt dolenta o gairebé nul·la i que les cataractes s'haguessin desenvolupat als dos ulls ja que, una vegada intervinguts, s'havien de dur ulleres correctores d'alta graduació, de 10 a 14 diòptries, les anomenades ulleres de cul de got. Els resultats obtinguts no eren del tot bons i les complicacions eren més freqüents que en l'actualitat

Actualment, la cirurgia de la cataracta ha canviat totalment. L'aparició de l'alta tecnologia ha fet que els resultats en aquest tipus de cirurgia siguin dels més espectaculars. No cal que la cataracta estigui evolucionada a ambdós ulls. Amb la implantació de lents intraoculars, corregim el defecte òptic que representa treure el cristal·lí, que no es més que la lent pròpia de l'ull. A l'estudi preoperatori s'inclou el càlcul de la potència de la lent i, normalment, el defecte òptic residual és molt baix i no cal portar ulleres constantment, només per llegir i/o conduir. És cert que hi ha lents intraoculars progressives, anomenades difractives, acomodatives, bifocals... Encara no estan aconseguides: s'han de triar molt bé els casos i no tothom és candidat a la seva implantació.

La cirurgia de la cataracta va ser una de les impulsores de la Cirurgia Sense Ingrés. La tècnica per practicar aquesta intervenció no requereix d'una anestèsia profunda o general. Amb l'aplicació d'unes gotes anestèsiques, o bé amb l'aplicació d'anestèsia local, sempre amb el control de l'anestesista, es pot practicar la cirurgia sense dolor.

No t'aixequis!, No t'ajupis!, No facis esforços! No! No!..... Eren frases que se sentien a qualsevol casa on hi havia un operat de cataractes. Això ja és història. Per extreure el cristal·lí, calia fer una incisió de 180º a la còrnia i en acabar la intervenció es posaven punts per tancar la ferida. Aquesta era la causa de que el pacient, una vegada intervingut, hagués de fer repòs, fins i tot passar 10 dies a la clínica. Avui en dia, la incisió per practicar aquesta cirurgia només té una amplada de 3 mil·límetres, no calen punts ni tampoc cal tapar l'ull obligatòriament, malgrat que és recomanable, per qüestions d'higiene, fer una oclusió de 24 hores.

En resum, hem passat de la cirurgia de cataractes que es feia fins els anys setanta i que requeria anestèsia general, esperar que la cataracta estigués feta als dos ulls, ingrés en clínica d'almenys 10 dies, no fer esforços ni ajupir-se en un mes, recuperació de la visió més enllà dels quaranta dies i dur ulleres de cul de got i reincorporació a la feina al cap de dos mesos a:

• cirurgia ambulatòria sense ingrés
• anestesia tòpica (gotes) o local
• intervenir només l'ull que té cataracta
• repòs relatiu de 24-48 hores
• no és necessari usar ulleres contínuament
• reincorporació a la feina, sempre que no siguin treballs de risc, a les 48-72 hores

Cada dia hi ha avenços tecnològics i la medicina i la cirurgia en treuen profit. Vaig iniciar la meva professió a finals dels anys setanta i, des d'aleshores, la cirurgia de la cataracta ha canviat, pel cap baix, quatre vegades de tècnica, cada cop amb més facilitats per al pacient. Per a nosaltres, els professionals, les consultes estan més plenes d'ordinadors i de maquinària d'alta tecnologia. Abans, amb una llum i quatre vidres podies fer d'oftalmòleg, avui dia això és impensable!