Prevenció i tractament del Dolor

Prevenció del dolor

Els pacients s'adrecen a la clínica del dolor, remesos pel seu traumatòleg, el seu reumatòleg, el seu oncòleg o altre especialista. Això acostuma a succeir quan el dolor ja s'ha instaurat i, a més, en molts casos quan ja es crònic (superior a 3 ó 6 mesos).

 Un dels objectius de les Clíniques del Dolor és actuar abans que aparegui el dolor. Vivim en la societat de la prevenció: prevenció d'accidents laborals, cursos de seguretat vial, simulacres d'incendis....perquè no també prevenir el dolor?. En la majoria dels casos, el dolor, afecta a l'aparell locomotor i aquí sí que podem actuar i prevenir. Existeixen mesures generales com la higiene postural o una alimentació equilibrada per tal d'aconseguir-ho, i d'altres més específiques com una analítica encaminada a conèixer els nivells de vitamina D, una densitometria òssia o un test de columna lumbar o cervical.

Es duu a terme una exhaustiva i detallada exploració física per aparells i articulacions. Es demana sobre antecedents, hàbits tòxics, de conducta, activitat física.....Totes aquestes mesures adreçades a la prevenció del dolor s'engloben en l'anomenat "Examen del dolor". Així com es porten a terme exàmens de salut per tal de detectar o prevenir malalties, així mateix, cerquem factors predisposants o alteracions en analítica, Resonnància Magnètica o d'altres proves, que poden afavorir l'aparició del dolor.

El dolor es defineix com una experiència sensorial i emotiva desagradable (IASP Chapman, 1986). És doncs una experiència personal. Cadascú el viu de forma diferent. Així mateix "l'examen del dolor", es realitza de manera personalitzada, a la carta. Varia en funció del sexe, l'edat o els antecedents de malalties, intervencions i hàbits de vida de cada pacient.

Tractament del dolor

Si el dolor ja ha aparegut, hem d'actuar tant per guarir-lo, com per tractar-ne la causa. Existeixen diferents tipus de dolor: somàtic o visceral i neuropàtic. El somàtic es produït por una lesió sobre un os (fractura), o sobre un òrgan (ferida). El neuropàtic apareix quan el causant del dolor és un nervi. Aquest és un dolor de difícil tractament. Per exemple, en el cas d'un aixafament vertebral per osteoporosi, a més d'administrar calmants, per tal de pal·liar el dolor, hem de tractar la osteoporosi, aportar calci a l'os i administrar fàrmacs osteoformadors.

En el cas d'una fractura vertebral amb aixafament, a més, en la fase aguda, podem realitzar una vertebroplàstia percutània, que consisteix a injectar un ciment en el cos o pedicle vertebral, reforçant l'estructura vertebral, cosa que posa fi al dolor.

La neuromodulació consisteix en alterar o "modular" la informació neuronal creada pel dolor, i que es transmet majoritàriament per l'asta posterior medul·lar. És un fenòmen de despolarització del sistema nerviós produït pel pas d'un corrent elèctric, de tal manera que l'efecte pugui ser una estimulació o una inhibició, alhora, local o a distància. Aquest és un enfocament no invasiu para tractar el dolor crònic intens. L'estimulació crònica és útil en el dolor neuropàtic.

D'altres mètodes emprats són:

Radiofreqüència nervi-supraescapular. Tractaments amb fàrmacs, TENS (sessions en el centre i domiciliàries) - Infiltració de punts dolorosos - Bloquejos diagnòstics - Bloquejos simpàtics centrals i perifèrics per ecografia - Infiltracions musculars amb Botox - Rehabilitació dolorosa/forçada amb bloqueig nerviós - Ozonoteràpia rectal, intrarticular e intradiscal - Examen del dolor - Radiofreqüència de columna, intrarticular i nerviós perifèrics - Vertebroplastia percutània - Cifoplàstia - Estimulació medul·lar i perifèrica - Col·locació dispositius (bombess intratecals i perifèriques) - Perfussions endovenoses - Homeopatia - Acupuntura