Cirurgia de l'escoliosi sense fixar la columna: solució per a pacients joves

L'escoliosi consisteix en la pèrdua de l'alineació normal de la columna en el pla frontal, és a dir, quan mirem a una persona de front. En aquest pla la columna ha de ser pràcticament recta. Quan es produeixen curvatures de la columna en aquest pla és quan parlem d'escoliosi.

L'escoliosi té diferents causes. El més freqüent és que sigui idiopàtica, en la qual es produeix una alteració primària de l'estructura de les vèrtebres de la columna durant el seu creixement, de causa desconeguda. A més, hi ha altres causes menys freqüents en les quals l'alteració de l'estructura de la columna es produeix de manera secundària a una altra malaltia. L'alteració de la forma de les vèrtebres fa que aquestes girin. I la rotació de les vèrtebres és el que produeix la curvatura de la columna.

Existeixen col·lectius més propensos a sofrir escoliosis?

L'escoliosi idiopàtica, que és la més freqüent, es divideix en subgrups, en funció de l'edat a la qual apareix, però el més freqüent és que afecti adolescents. Pot ser infantil, juvenil, adolescent o de l'adult, però la d'adults sol ser una escoliosi d'adolescent que ha passat desapercebuda.

Per tant, el col·lectiu més propens a sofrir escoliosi són els adolescents, sent l'escoliosi idiopàtica la més comuna. Són pacients per la resta sans, però tenen aquesta escoliosi idiopàtica de causa desconeguda, encara que s'ha vist que té una predisposició genètica.

Dins de les escoliosis secundàries a altres malalties el col·lectiu més afectat serien els adults d'edat avançada, que poden sofrir escoliosi degenerativa, secundària als canvis pel desgast que produeix l'artrosi en les articulacions de la columna. Altres col·lectius propensos a sofrir escoliosis són els que sofreixen una malaltia que produeix una escoliosi secundària. Serien pacients amb malalties neuromusculars, amb neurofibromatosis, amb trastorns metabòlics o amb malformacions de naixement de la columna.

En aquests grups de pacients sí que estaria indicada la tècnica clàssica de fusió amb pròtesi i barres per a fixar les vèrtebres. Aquests pacients no serien tributaris a la cirurgia sense fusió, ja que el que es busca és eliminar el moviment perquè l'artrosi produeix un desequilibri important. Les articulacions estan ja desgastades i no donen suport a la columna, per la qual cosa es produeixen les curvatures.

Com es distingeix d'altres patologies de columna?

Per a diagnosticar l'escoliosi s'ha de fer una radiografia de la columna vertebral completa: de front i de perfil. En la radiografia enfront de la columna és on es veurà si existeix aquesta curvatura en la columna prou important per a considerar-la una escoliosi.

Quan existeix aquesta escoliosi l'especialista ha de distingir l'escoliosi estructural o veritable de la postural o actitud escoliòtica. Aquesta última és una escoliosi que no és veritable, no es produeix per un problema en l'estructura de les vèrtebres sinó que es produeix perquè la columna adopta aquesta forma en un moment donat. Però es pot reduir, és a dir, se soluciona quan canvia la postura. Un exemple d'aquesta mena d'actitud escoliótica seria la que es produeix pel dolor o quan existeix diferència de longitud entre les cames. Quan l'escoliosi és estructural no es redueix, no desapareix.

Els símptomes més freqüents que sent el pacient és dolor: lumbàlgia, que és dolor en la part lumbar de la columna, o dorsàlgia, que és dolor en la zona dorsal. En alguns casos es pot produir també ciàtica, dolor en les estructures nervioses irradiat cap a les cames, o que es produeixi una hèrnia secundària.

En què consisteix la cirurgia de l'escoliosi sense fusió i quins avantatges presenta davant altres tècniques?

La cirurgia de l'escoliosi sense fusió es recomana, sobretot, en els pacients amb escoliosi idiopàtica de l'adolescent perquè són pacients que tenen una curvatura que, habitualment, encara està en creixement i pot progressar més.

La tècnica consisteix a realitzar una cirurgia per la part lateral del cos. Es realitza una incisió no a l'esquena, com es fa en la tècnica més habitual, sinó en la part lateral. A través del tòrax o de la part posterior de l'abdomen s'arriba a la columna. Mitjançant aquest procediment es col·loquen uns ancoratges vèrtebra per vèrtebra, abastant tota la curvatura de l'escoliosi, i després es col·loca una corda especial que passa entre tots els ancoratges i es tiba, de manera que corregeix la curvatura.

No se la considera una cirurgia mínimament invasiva però, sí que és cert que, en realitzar-la per la part lateral del cos, l'abordatge es fa per plans anatòmics i, per tant, no és necessari separar tota la musculatura de l'esquena de l'os, com es fa quan s'opera per darrere. Però sí que és cert que s'han de fer incisions una mica més grans que en una cirurgia mínimament invasiva.

El principal avantatge de la cirurgia de l'escoliosi sense fusió enfront de la artrodesis o cirurgia amb fusió de la columna, que és la tècnica clàssica que s'utilitza en l'escoliosi, és que no limita el moviment de la columna. Al no fixar les vèrtebres les unes a les altres no elimina el moviment entre elles. La tècnica convencional de fusió fixa totes les vèrtebres de la curvatura per a corregir-la i, per tant, s'elimina el moviment entre elles.

A més, la cirurgia de la fusió té el problema que els discos intervertebrals superior i inferior a les vèrtebres que s'han fixat es degeneren amb el temps i, per tant, passats 10 o 20 anys pot reaparèixer el dolor i, a vegades, es precisa d'una re-intervenció per a solucionar aquesta degeneració dels discos adjacents. La correcció anterior de l'escoliosi sense fusió és una tècnica nova però, en principi, no ocasionarà problemes en el futur lloc que no es fixen les vèrtebres.

En canvi, amb la tècnica convencional de fusió es fa una incisió a través de l'esquena i això és un altre problema, en haver-se de separar tota la musculatura. Això fa que el postoperatori sigui més dolorós i que pugui quedar un dolor d'esquena crònic. Llavors es col·loquen uns caragols que van a les vèrtebres i una barra de metall que els fixa. Quan s'ancoren els caragols a la barra es desrotan les vèrtebres, amb el que es corregeix la curvatura però totes les vèrtebres queden fixes entre elles (totes les que estan afectades en aquesta corba) i, per tant, després es perd el moviment que hi ha entre aquestes vèrtebres que s'han fixat. Per això després es produeix el desgast dels discos de dalt i de baix. I, a més, es perd aquest moviment.

Com serà la recuperació del pacient?

En el període postoperatori, el pacient comença a caminar al segon dia. Habitualment estarà ingressat a l'hospital entre cinc dies i una setmana. A partir de les dues setmanes es pot començar la rehabilitació i, a les tres o quatre setmanes, el pacient podria començar a fer una vida normal.

Com en aquesta cirurgia no es limita el moviment, passat aquest període postoperatori, el pacient podrà continuar amb la seva vida normal i realitzar tota mena de moviments amb la columna que no estaran limitats, i tot tipus d'exercicis. Això és important perquè, com s'ha esmentat anteriorment, el grup de pacients als qui principalment afecta són adolescents, que normalment fan algun tipus d'esport, i aquesta cirurgia els permetrà portar una vida normal.

Una vegada passat el postoperatori poden fer qualsevol tipus d'esport i vida normal, ja que aquesta tècnica permet que les vèrtebres es continuïn movent, per tant, no s'immobilitzen, i no és necessari portar cotilla ni cap aparatologia especial. Quan es fa l'altra cirurgia, com el que s'està buscant és que les vèrtebres es fusionin, sí que s'ha d'emportar la cotilla els primers dies.