Se m'escapa la caca. Què faig?

Preguntar a la pacient com és la seva vida de parella després d'un part de vegades complicat o preguntar com aborda un pacient els seus hàbits defecatoris i / o urinaris després d'una cirurgia rectal / ginecològica / urològica, sol ser difícil.

Hem de pensar que la nostra societat ha canviat molt, els nostres hàbits han evolucionat. Hem de entendre que dones i homes de 70 anys, són persones amb vida activa, que viatgen, practiquen esport, fan vida de parella. Tot això ens porta el repte als Coloproctòlegs d ' estar preparats per poder diagnosticar i oferir opcions quan alguna cosa com una incontinència ens pertorba la qualitat de vida.

Per descomptat, no hi ha miracles , no hi ha solucions 100% eficaces, però és important saber que hi ha opcions.

 La Incontinència fecal és la pèrdua de la capacitat de controlar voluntàriament la sortida de material intestinal (femta i / o gasos) a través de l'anus fins que sigui el moment i lloc socialment adequats per defecar.

¿Es un problema freqüent ?

 Clàssicament la prevalença a la població general s'havia estimat  aproximadament en un 2%, però estudis poblacionals més recents la situen entre un 10 i un 12% (5,6) i pot arribar a ser del 50% en grups de geriatria o hospitalaris .

Això es deu principalment a la disposició anatòmica i funcional dels òrgans pèlvics, al traumatisme associat a l'embaràs, al part vaginal, i a les cirurgies sobre òrgans pèlvics, especialment la histerectomia.

És un problema greu?

  La incontinència fecal, en la gran majoria dels casos, ès un problema que no posa en perill la supervivència del pacient. No obstant això, implica una alteració molt important en la qualitat de vida, i en la majoria dels pacients pot acabar afectant la vida personal, social i laboral. Per aquesta raó és important que es consulti quan es presenta.

 Hi ha proves específiques?

Correcte. Existeixen  estudis específics per diagnosticar el tipus d'incontinència i la causa, la qual cosa ens orientarà per planificar el tractament personalitzat que requereix cada pacient.

El primer que cal fer sempre és una història clínica detallada, i una exploració física, que ens indicaran els estudis concrets a realitzar en cada pacient.

En els nostres protocols s'inclouen proves o estudis com l'ecografia endoanal, colonoscòpia i manometria anal. D'altres, a valorar en cada cas serien: RMN dinàmica o no del sòl pèlvic, o la proctografia.

Pot tenir solució?

La solució es troba, en gran part, en el tractament de la causa que pot incloure tractament mèdic o intervencions quirúrgiques.

Tractament mèdic: es basa en consells dietètics, correcció d'hàbits, tractament de malalties de base (com les malalties inflamatòries intestinals), revisió dels medicaments crònics del pacient (alguns poden afectar la continència).

Biofeedback o teràpia de reeducació esfinteriana.

Neuromodulació: del tibial posterior, d'arrels sacres.

Irrigacions anals que permeten evitar les fuites durant un període variable de temps.

Tractament quirúrgic: reconstrucció d'esfínters, implants biomaterials (bulking agents).

On puc demanar ajuda?

La medicina actual ofereix moltes possibilitats. No dubti a acudir al metge per demanar ajuda a un metge especialitzat en Coloproctologia.. Consulti a un equip amb experiència en aquest tema i junts podran trobar la solució més adequada al seu cas.