NOVETATS EN EL CÀNCER DE PRÒSTATA

A Espanya, el càncer de pròstata va ser el càncer més diagnosticat en 2022 amb 30.844 casos nous casos, representant el 21% del total de càncers detectats.

Per això tots els esforços han de centrar-se en realitzar el diagnòstic al més aviat possible per a poder curar al major nombre de casos.

Marcadors en el càncer de pròstata

Amb els nous marcadors que hem incorporat en els nostres centres de Barcelona i Almeria podem identificar als homes amb major risc de presentar càncer de pròstata el que avança diversos anys el diagnòstic de càncer.  Els marcadors que utilitzem per a estimar el risc individual de presentar càncer de pròstata són PCA3, K4score, SelectMDx i prosTAV.  En els homes ja diagnosticats, el marcador Prolaris ens informa sobre l'agressivitat del tumor el que ens ajuda a seleccionar el tractament que ofereixi el percentatge més elevat de curació.

Biòpsia robòtica per fusió d'imatges

Aquesta tècnica de biòpsia de pròstata ens permet biopsiar totes les lesions sospitoses que s'observin en una Ressonància Magnètica de pròstata. El sistema robòtic Koelis que hem incorporat als nostres centres i amb el qual ja hem diagnosticat a més de 100 pacients en els últims mesos ens permet accedir a totes les regions de la pròstata per la pell (perineu) amb el que s'eviten les infeccions a vegades molt severes que s'observen amb la biòpsia de pròstata convencional a través del recte.

Tractament focal del càncer de pròstata

La incorporació dels nous marcadors de càncer de pròstata i de la biòpsia robòtica per fusió d'imatges ens permet realitzar diagnòstics en homes amb tumors petits (pocs mil·límetres). En aquests casos, un tractament agressiu com és la cirurgia radical, encara que es realitzi amb sistema robòtic, pot produir impotència sexual, alteracions de l'orgasme o incontinència d'orina.

A aquests pacients amb tumors petits i amb cèl·lules poc agressives se'ls pot oferir seguiment actiu que consisteix a controlar-los amb anàlisi de sang cada 6 mesos (PSA) i nova biòpsia si s'eleva el PSA. No obstant això, aquesta opció pot generar molta ansietat en alguns homes ja que el diagnòstic de càncer és segur i tenen por que el tumor s'estengui si no es tracten.

Per a aquests casos comptem amb tractaments focals (HIFU o IRE) que basant-se en la fusió d'imatges com la utilitzada per a la biòpsia es tracta només la zona tumoral i un marge de seguretat per fora. El HIFU focal (ultrasons focalitzats d'alta intensitat) utilitza la calor produïda pels ultrasons i s'aplica des del recte. És un tractament idoni per als tumors localitzats en la zona posterior de la pròstata per estar molt prop del recte.

En la zona tractada s'eleva la temperatura a més de 80 °C el que necrosa les cèl·lules tumorals. Per als tumors localitzats en la zona anterior apliquem IRE (electroporación irreversible) que utilitza polsos elèctrics d'alt voltatge entre elèctrodes d'agulla col·locats a l'interior de la pròstata i envoltant el focus de tumor. 

El tractament danya les membranes de les cèl·lules de la pròstata, produint porus (orificis) que desestabilitzen les cèl·lules produint la mort de les mateixes per apoptosis. IRE permet preservar al màxim les estructures que envolten la glàndula prostàtica com els nervis de l'erecció, els vasos sanguinis, l'esfínter urinari i el recte.

El tractament focal té diversos avantatges: control de la malaltia oncològica durant diversos anys; b: menor incidència de complicacions (incontinència d'orina, disfunció erèctil); c: generalment no afecten l'ejaculació; d: respecta teixit prostàtic normal; e: possibilitat de repetir el tractament focal o de realitzar altres tractaments en el futur si fos necessari.

En els tumors que afecten diverses zones de la pròstata comptem amb la braquiterapia de baixa taxa en temps real dinàmic en els tumors poc agressius.

Els avantatges de la braquiterapia són: a: baixa agressivitat (no produeix incontinència d'orina i la possibilitat d'impotència sexual és molt baixa); b: percentatge de curació del tumor similar a la cirurgia radical (93% a 12 anys en tumors de baix risc); c: incorporació al seu treball habitual en 24-48 hores.