La pol·linosi: una malaltia en creixement i amb fort impacte en la salut pública

1. Al·lergia al pòlen

L’al·lèrgia al pol·len és una de les malalties al·lèrgiques més freqüents i té un impacte creixent en la salut pública. A Catalunya, es calcula que més de dos milions de persones pateixen alguna patologia al·lèrgica, i les projeccions indiquen que aquesta xifra es podria duplicar abans del 2050.
La rinitis al·lèrgica, que fa només 125 anys era considerada una excepció, afecta avui entre el 10 % i el 40 % de la població, segons la zona geogràfica. Molts pacients presenten simultàniament rinitis i conjuntivitis, donant lloc a la rinoconjuntivitis al·lèrgica, especialment freqüent durant la primavera.

A més, el canvi climàtic i la contaminació ambiental estan provocant una major intensitat de la simptomatologia, així com una prolongació de la temporada de pol·linització. Les temperatures suaus, l’augment del CO₂ i la contaminació derivada del dièsel modifiquen l’al·lergenicitat dels pòl·lens, fent-los més agressius per a l’organisme.

Per entendre millor aquesta patologia, destaquem alguns punts essencials:

Prevalença i impacte

• Les malalties al·lèrgiques són un problema de salut pública pel seu impacte assistencial.
• A Catalunya, més de 2 milions de persones tenen alguna al·lèrgia respiratòria.
• La prevalença podria duplicar-se el 2050.

Manifestacions més habituals

• La rinitis al·lèrgica i la conjuntivitis coexisteixen amb molta freqüència → rinoconjuntivitis.
• El 75 % de les rinitis al·lèrgiques al món occidental estan causades pel pol·len.
• L’asma al·lèrgica afecta el 12 % de la població (especialment infants de 5–15 anys i adults >30).

Causa i evolució històrica

• La simptomatologia causada pels pòl·lens es va identificar relativament tard en la història clínica.
• Al segle XIX, autors com John Bostock i C. H. Blackley van demostrar la relació directa entre pol·len i al·lèrgia estacional.

Factors ambientals que l’agreugen

• L’estacionalitat del pol·len s’ha allargat: primavera, però també estiu, tardor i hivern, segons espècie.
• L’augment de temperatures i CO₂ intensifica la pol·linosi.
• La contaminació urbana (especialment per dièsel) incrementa les proteïnes al·lergèniques dels pòl·lens.
• Barcelona mostra nivells més alts d’al·lergenicitat comparada amb zones menys contaminades.

Símptomes principals

• Conjuntivitis, esternuts, secreció aquosa, pruïja nasal, ocular i del paladar.
• Tos espasmòdica i asma bronquial en casos més avançats.
• Possibles reaccions orals a aliments vegetals → Síndrome LTP.

Biologia del pol·len

• Són estructures microscòpiques masculines destinades a fecundar plantes de la mateixa espècie.
• Les plantes anemòfiles produeixen grans quantitats de pol·len, que viatja per l’aire a llargues distàncies.

Diagnòstic i tractament

• Avui hi ha proves diagnòstiques més precises per identificar al·lèrgens concrets.
• Quan no és possible evitar l’exposició, es recomanen fàrmacs de nova generació i immunoteràpia específica personalitzada.

2. Al·lergia preprimaveral 

• La primavera és coneguda com l’època del pol·len, però en els últims anys ha augmentat l’al·lèrgia preprimaveral causada pel pol·len del xiprer.
• El xiprer forma part de la família de les cupressàcies (arizònica, tuia, ginebre).
• Els símptomes més freqüents són conjuntivitis, rinitis i, de vegades, asma.
• Cada espècie té un període de pol·linització diferent.
• Juniperus oxycedrus floreix al febrer; Juniperus communis, a l’abril i maig; la tuia, al març; el xiprer, al març i abril; l’arizònica, de novembre a març; i el cedre del Montseny, a l’hivern.

3. Al·lergia primaveral

A Catalunya, el PIA (Punt d’Informació Aerobiològica de la UAB) realitza un control setmanal dels nivells de pol·len mitjançant nou captadors distribuïts pel territori. Segons les darreres observacions, els pòl·lens de xiprer i parietària són actualment els més predominants, mentre que a Tarragona també s’hi detecten nivells destacats de melcoratge. Paral·lelament, ja han començat a augmentar els nivells de pol·len de plàtan d’ombra, un arbre àmpliament present a l’entorn urbà.

A la ciutat de Barcelona hi ha aproximadament 45.000 plàtans d’ombra, i l’Ajuntament ha iniciat un procés progressiu per substituir-los per espècies menys al·lergògenes, atenent a l’impacte que tenen en la salut de les persones sensibilitzades. Cal recordar que el plàtan pot causar simptomatologia al·lèrgica a partir de 130 grans de pol·len per metre cúbic, i durant la primavera és habitual que es produeixin pics superiors als 4.000 grans/m³, fet que incrementa notablement les molèsties entre els pacients al·lèrgics.

Parietària

• Planta perenne, abundant a l’àrea mediterrània.
• Pot florir tot l’any.
• Desencadena símptomes a partir de 120 grans/m³ i pot arribar a 2.200–2.500 grans/m³.
• És el pol·len que provoca més al·lèrgia a Catalunya.

Gramínies

• Principal causa d’al·lèrgia al pol·len a Espanya.
• Pol·linitzen principalment el maig-juny (però també gener–octubre).
• Llindar de símptomes: 50 grans/m³.
• A Extremadura hi ha dies amb pics superiors a 10.000 grans/m³.

Olivera

• Pol·linitza al maig i juny.
• Els símptomes apareixen a partir de 500 grans/m³; a zones com Jaén s’arriben a 20.000.
• Sovint coexisteix amb l’al·lèrgia a gramínies.