Telèfon d'Urgències Generals: 932 850 777

Analítiques - Laboratori d'anàlisis clíniques

Informació general

El Laboratori d'anàlisis clíniques està gestionat per Cerba Internacional i ofereix, tant el servei propi de l'àmbit hospitalari, atenent a les sol·licituds de totes les especialitats del la Clínica, com servei ambulatori a pacients externs.

Està situat a la planta 7ª.

La unitat d'Assistència Continuada (urgències), està disponible 24 hores al dia, els 365 dies de l'any, i inclou també el Servei Transfusional.

Els pacients ambulatoris són atesos a les mateixes  instal·lacions del laboratori, tots els dies laborables de 8 hores a 20 hores i els dissabtes de 9 hores a 11 hores. Es disposa de concert amb la majoria de companyies asseguradores i no és necessària cita prèvia per les analítiques convencionals.

El centre està dotat de mitjans suficients per a la realització de totes les magnituds biològiques, tant urgents com rutinàries. A més, compta amb el recolzament de nou laboratoris de referència propis, que permeten donar cobertura i resposta a qualsevol necessitat en els següents àmbits:

  • Bioquímica Clínica
  • Citogenètica
  • Genètica Forense
  • Biologia i Genètica Mol·lecular
  • Hematologia
  • Immunologia i Radioinmunoanàlisi (Hormones i marcadors tumorals, serologia,........)
  • Microbiologia i Parasitologia
  • Toxicologia

Veure resultats anàlisis

Estudi Genètic de Càncer de Pròstata

La detecció de l'expressió del gen PCA3 distingeix les cèl·lules cancerígenes de próstata

El càncer de pròstata és un dels tumors més freqüents diagnosticats en homes i, en les fases inicials de la malaltia, la majoria dels homes amb càncer de pròstata són asimptomàtics. La detecció precoç del càncer de pròstata és fonamental perquè la possibilitat de curació s'acosta al 100% si es detecta precoçment.

Les formes habituals de cribratge són la determinació del marcador tumoral PSA (antigen prostàtic específic), el tacte rectal i les proves d'imatge, com a indicadors per a la realització d'una biòpsia prostàtica, la qual possibilita la confirmació del diagnòstic. Però el PSA no és del tot específic, ja que també es pot veure alterat per engrandiment o infecció de la pròstata.

El gen PCA3 (Prostate Cancer Antigen 3 Gene) és el primer gen específic de pròstata capaç de mostrar una sobreexpressió en cèl·lules prostàtiques tumorals. En les cèl·lules cancerígenes de la pròstata es detecta de 60 a 100 vegades més ARN missatger (ARNm) del gen PCA3 que en cèl·lules prostàtiques normals.

L'Estudi Genètic d'Expressió de PCA3 és específic de càncer de pròstata i permet una detecció precoç.

En l'expressió del PCA3 Gen no intervenen condicions com l'engrandiment de la pròstata o malalties benignes o no canceroses de la pròstata. És específica de cèl·lules tumorals.

Indicacions

Un estudi recomanat a homes:

  • Preocupats per la detecció primerenca del càncer de pròstata
  • Entre 55 i 69 anys d'edat
  • Que presenten diversos símptomes: ganes repetides d'orinar, flux feble, dolor o cremor en orinar, presència de sang en l'orina, etc.
  • Amb un resultat de PSA alt
  • Amb biòpsies de pròstata prèvies negatives o positives
  • Informats sobre els beneficis i perjudicis de seguir un tractament contra el càncer de pròstata

Aquesta prova genètica complementa la prova del PSA (antigen prostàtic específic).

Informació tècnica

Prova: 8802 - EXPRESSIÓ DEL GEN PCA3 (CÀNCER PRÒSTATA), ORINA

Metodologia: Amplificació mediada per Transcripció seguida per Hibridació

Requisits: Petició mèdica i consentiment informat signat

Tipus de mostra: 5 ml orina obtinguda postacto rectal. Recollida a tub de transport especial. Mantenir refrigerada.

Preparació prèvia: Requereix que el pacient begui mig litre d'aigua, més tacte rectal previ. Sol·licitar les instruccions de recollida de mostra

Termini de lliurament: 20 dies laborables

Resultats

Davant d'un nivell de PSA elevat i altres proves diagnòstiques que fan sospitar la presència de càncer de pròstata, està recomanada la realització d'una biòpsia que consisteix en l'extracció de cèl·lules o teixits per a l'anàlisi anatomopatològic.

Atès que una biòpsia sempre comporta algun risc com una infecció o hemorràgia i dolor, és important tenir la màxima informació perquè el metge pugui decidir si realment hi ha la necessitat de realitzar una biòpsia de pròstata davant la sospita de càncer.

L'Estudi detecta la presència d'ARN missatger d'aquest gen en orina. Això indica que el gen s'està expressant, cosa que succeeix en cèl·lules canceroses de pròstata.

Interpretació de resultats

Els resultats han de ser interpretats per l'uròleg

El test PCA3 requereix l'obtenció d'orina recollida després de l'examen de la pròstata mitjançant tacte rectal. El tacte rectal allibera les cèl·lules de la pròstata a través del sistema de conductes de la pròstata al tracte urinari, on s'eliminen amb la primera micció d'orina. L'orina es recull en el tub de transport amb l'agregat del Medi de Transport Especial que dissol les cèl·lules i estabilitza l'ARN missatger. Els ARNm de PCA3 i PSA es quantifiquen i s'obté el seu quocient.

Els quocients (ARNm PCA3 / ARNm PSA) elevats es correlacionen amb una alta probabilitat que una biòpsia de pròstata sigui positiva. El punt de tall recomanat és de 35.  Els homes amb un resultat igual o superior a 35 tenen alta probabilitat de càncer de pròstata.  Els homes amb un resultat inferior a 35 tenen baixa probabilitat de càncer de pròstata.

El test PCA3 és específic del càncer de pròstata i els seus valors no estan afectats per la grandària de la pròstata ni per la hiperplàsia benigna de pròstata.

No s'ha de realitzar aquesta prova als pacients que estan prenent medicaments que afecten els valors de PSA com pot ser: finasterida (Proscar, Propecia), dutasterida (Avodart) i teràpia de antiandrògens (Lupron).

La prostatectomia, radiació i biòpsia de pròstata poden afectar la viabilitat del teixit prostàtic i influir en els resultats del PCA3.

 

Valor  PCA3

   <5       

   5 - 9

   10 – 19

    20 – 34

    35 - 49           

    50 - 100

  Sensibilitat (%)

   96 %        

   85 %       

   77 %            

   63 %              

   53 %                  

       41 %

 Especificitat (%)

   14 %        

   33 %       

   47 %            

   61 %              

   74 %                  

       84 %

 

 

Estudi del potencial de fertilitat

Mesura quantitativa d'hormona antimulleriana (AMH)

AMH: Informació sobre la reserva ovàrica

La dona neix amb una reserva aproximada d'un milió d'ovòcits (cèl·lula germinal femenina que es convertirà en òvul madur). A la pubertat, aquesta quantitat es redueix gairebé a la meitat i va disminuint fins a l'arribada de la menopausa. Així mateix, els nivells sèrics de AMH arriben als nivells màxims després de la pubertat i disminueixen lentament al llarg de la vida, convertint-se en indetectables en la menopausa.

En la dona, l'AMH juga un paper fonamental en la foliculogénesis i reflecteix el nombre de fol·licles antrals i preantrals. Els nivells sèrics de AMH correlacionen amb el nombre de fol·licles primordials en els ovaris i permeten determinar de manera fiable el potencial de fertilitat.

La concentració de AMH permet avaluar la reserva ovàrica de la dona o, el que és el mateix, la seva capacitat per produir òvuls fèrtils.

Utilitat de la prova

  • Avaluar la reserva ovàrica. Permet, juntament amb altres dades ginecològiques, informar dels límits de la fertilitat de la dona, perquè pugui decidir sobre la seva maternitat en base a dades reals sobre les seves possibilitats d'aconseguir un embaràs.
  • Determinar la necessitat d'emprar la reproducció assistida
  • Aportar informació útil per a la predicció del començament de la menopausa
  • Aportar informació sobre la síndrome d'ovari poliquístic (PCOS)

Informació tècnica

Prova: 15581- hormona antimulleriana, SÈRUM

Metodologia: Immunoassaig de electroquimioluminescència (ECLIA)

Tipus de mostra: Sèrum o plasma heparina liti refrigerat. No emprar plasma amb EDTA.

Preparació prèvia: No es necessita cap preparació especial. Es pot realitzar en qualsevol dia del cicle menstrual.

Termini de lliurament: 3 dies.

Indicacions:

• Diagnòstic d'insuficiència ovàrica primerenca.

• Informació complementària per al diagnòstic i elecció del tractament més eficaç, en parelles amb problemes de fertilitat.

• Predicció de la resposta a l'estimulació ovàrica controlada (Fecundació in vitro): La identificació de pacients amb baixa o alta resposta abans d'un tractament amb estimulació controlada, disminueix tant la taxa de fracàs, com el risc d'hiperestimulació ovàrica.

Interpretació de resultats

Concordança entre el Recompte de Fol·licles antrals (RFA) i els nivells sèrics de AMH:

 

                                                        RFA 0-7            RFA 8-15              RFA >15

AMH ≤ 4.86 pmol/L                      63.2%                  32.4%                    4.4%

(0.681 ng/mL)                                  

 

AMH 4.87-16.2 pmol/L                  12%                        56.9%                 31.1%

(0.682 ng/mL-2.27 ng/mL)                                         

 

AMH >16.2 pmol/L                        1.4%                      24.1%                    74.5%

(>2.27 ng/mL)                                 

 

Per a pacients amb valors de AMH ≤ 4.86 pmol / L (0681 ng / mL), la probabilitat de valors baixos de RFA (0-7) és del 63%, la probabilitat de trobar-se en el grup mitjà de RFA (8-15) és del voltant del 32% i la probabilitat de trobar-se al grup de RFA> 15 del 4.4% només.

Per a pacients amb valors alts de AMH (> 16.2 pmol / L; 2.27 ng / mL), la probabilitat de valors de RFA> 15 és del 75%, la probabilitat de trobar-se en el grup mitjà de RFA (8-15) és del 24% i només el 1.4% té una probabilitat de RFA <8.

                                                                          pmol/L              ng/mL

                Homes                                           10,20-82,80        1,43-11,60

                Dones 20-24 Anys                        10,90-71,00        1,52-9,95

                Dones 25-29 Anys                        8,57-64,60           1,20-9,05

                Dones 30-34 Anys                        5,08-54,20           0,71-7,59

                Dones 35-39 Anys                        2,89-49,70           0,41-6,96

                Dones 40-44 Anys                        0,42-31,70           0,06-4,44

                Dones 45-50 Anys                        0,07-12,80           0,01-1,79

                                              

Resposta a estimulació ovàrica ALTA      > 15,00                   > 2,10

Síndrome d'ovaris poliquístics                   17,20-122,00      2,41-17,10

Càncer de mama i ovari hereditaris BRCA1 i BRCA2

Conèixer si existeix predisposició genètica a patir càncer

El major i millor coneixement de les bases genètiques i moleculars del càncer, així com noves tècniques d'imatge i de laboratori cada més sensibles, permeten realitzar una medicina preventiva, capaç d'identificar els individus amb alt risc a desenvolupar certs tipus de tumors i de millorar el pronòstic a llarg termini.

El consell genètic té cada vegada major demanda: sobre la base de la informació, els riscos i beneficis de diferents opcions es poden prendre les millors mesures per a la detecció precoç i la disminució del risc, així com per disminuir l'ansietat personal i familiar.

El càncer de mama és la neoplàsia més freqüent en la dona, amb una prevalença en els països occidentals d'uns 40 casos/100.000 /any i amb una mitjana d'edat de 60 anys al moment del diagnòstic. Encara que pot existir una història familiar de càncer de mama, la majoria de casos són d'origen esporàdic (70%), una petita proporció són casos d'agregació familiar (20 - 25%) i només una minoria de casos tenen un caràcter hereditari (5 - 10%).

Per tot això, un antecedent familiar de càncer de mama no implica obligatòriament la presència d'una mutació genètica hereditària de predisposició al càncer de mama.

Alteracions en els gens BRCA1 i BRCA2 indiquen un risc per desenvolupar càncer de mama i ovari, però també de pròstata,

pàncrees i melanoma

Indicacions

Un estudi recomanat a homes i dones

Les guies de la National Comprehensive Cancer Network 2015, recomanen realitzar l'estudi genètic de BRCA1 i BRCA2 en els individus que compleixen 1 o més dels següents criteris:

1) Família amb una mutació coneguda en els gens BRCA1 / BRCA2

2) Història personal de càncer amb 1 o més dels següents punts:

  • Diagnòstic abans o als 45 anys
  • Diagnòstic abans o als 50 anys amb

           - Càncer de mama primari addicional (contralateral o ipsilateral)

           - ≥ 1 familiar de primer, segon o tercer nivell amb càncer de mama a qualsevol edat

  • Diagnòstic abans o als 60 anys triple negatiu (RE-, RP, HER2 -)
  • Diagnòstic a qualsevol edat amb:

         - ≥1 familiar de primer, segon o tercer grau amb càncer de mama diagnosticat ≤ 50 anys

          - ≥ 2 familiars de primer, segon o tercer grau amb càncer de mama a qualsevol edat

          - ≥ 1 familiar amb càncer d'ovari invasiu

          - ≥ 2 familiars de primer, segon o tercer grau amb càncer de pàncrees i / o de pròstata (score Gleason ≥ 7) a qualsevol edat

         - 1 familiar home de primer, segon o tercer grau amb càncer de mama

        - Individus jueus Ashkenazis per presentar una major freqüència de mutació

3) Història personal de càncer d'ovari invasiu

4) Història personal de càncer de mama en home

5) 3 o més familiars de primer grau, afectats de càncer de mama i / o ovari

6) Dos casos entre familiars de primer o segon grau, afectats de càncer de mama i / o ovari. Amb un cas familiar menor de 50 anys amb càncer de mama

 

Mutacions en Gen   BRCA1

Localitzat al cromosoma 17q21

 

Dones: fins a 80% més de risc de càncer de mama i ovari, major risc per a càncer de pàncrees. Homes: fins a 20% més de risc de càncer de mama, major risc per a càncer de pàncrees i de pròstata.

Mutacions en Gen BRCA2

Localitzat al cromosoma 13q12-13 

 

Dones: fins a 80% més de risc de càncer de mama i fins a 27% més de risc de càncer d'ovari.

Homes: augment del risc de càncer de mama masculí (8,9%) i càncer de pròstata, pàncrees i melanoma.

Informació tècnica

Proves

15446 - Càncer de mama i ovari hereditaris (BRCA1 i BRCA2) per NGS

 

10925 - Càncer de mama i ovari hereditaris (BRCA1) per MLPA

 

10927 - Càncer de mama i ovari hereditaris (BRCA2) per MLPA

 

10926 - Càncer de mama i ovari hereditaris (BRCA1) mutació coneguda

 

10928 - Càncer de mama i ovari hereditaris (BRCA2) mutació coneguda

Metodologia

Seqüenciació massiva (NGS) per detectar mutacions i MLPA (multiplex ligation-dependent probe Amplification) per detectar grans delecions i duplicacions

Requisits

i documents

- Prescripció mèdica

- Història clínica resumida

  - Còpia del resultat de l'estudi genètic del cas índex familiar (si se'n disposa)

  - Document de consentiment informat del pacient

Tipus de mostra

Mostra de sang EDTA (2-8 ºC - Refrigerar)

Preparació prèvia

No es requereix dejuni ni preparació prèvia

Termini de lliurament

30-60 dies, segons les tècniques emprades

 

Interpretació de resultats

Alteracions en els gens BRCA1 i BRCA2 indiquen un risc acumulat major al llarg de la vida, per desenvolupar càncer de mama i ovari; però també de pròstata, pàncrees i melanoma. Les portadores d'una mutació en la línia germinal en els gens BRCA1 i BRCA2 tenen un risc de càncer de mama al llarg de la vida del 46-87% i 38-84%, respectivament i de càncer d'ovari del 39-63% i 16,5-27%, respectivament.

El plantejament de l'estudi molecular sempre ha d'incloure l'anàlisi dels dos gens BRCA1 i BRCA2 (llevat que hi hagi una mutació familiar prèviament coneguda i estudiada en un dels dos gens) ja que tots dos estan associats amb un alt risc de càncer de mama i ovari. En cas de trobar una mutació en un individu, l'informe aporta un assessorament genètic resumit que ha de ser ampliat pel metge sol·licitant i aquesta mutació és la que ha de ser estudiada en els familiars de risc.

Estudi Preeclàmpsia

Preeclàmpsia: una complicació greu en el 3-5% dels embarassos

La preeclàmpsia és una síndrome que pot ocórrer a partir de les 20 setmanes d'embaràs, a causa probablement d'una alteració del flux sanguini matern úter-placentari. És una de les principals causes de morbiditat i mortalitat materna i perinatal. La seva única cura és el naixement del nadó.

La preeclàmpsia es caracteritza per:

  • Hipertensió (sistòlica i diastòlica) en dones anteriorment normotenses.
  • Proteïnúria (presència de proteïnes en l'orina en major concentració del normal)
  • Edema (acumulació de líquid)
  • Disminució de la funció renal
  • Afectació hepàtica
  • Mals de cap

 

Dones amb hipertensió crònica i malalties mèdiques prèvies a l'embaràs, requereixen vigilància i seguiment mèdic especial. Gràcies a l'Estudi de Preeclàmpsia, és possible el diagnòstic de l'existència de preeclàmpsia o del risc de desenvolupar-la en les properes setmanes.

Indicacions:

Una prova recomanada a dones embarassades que tenen factors de risc:

  • Síndrome d'anticossos antifosfolípidos
  • Malaltia renal
  • Preeclàmpsia en embaràs anterior
  • Lupus eritematós
  • Nul·liparitat
  • Hipertensió crònica
  • Diabetis mellitus
  • Embarassos múltiples
  • Antecedents familiars de malaltia cardiovascular
  • Obesitat

El test: Informació confirmatòria o predictiva, perquè el metge actuï a temps

Diagnòstic confirmatori: evidència de la síndrome, valoració de la gravetat i progressió; permetent una ràpida actuació mèdica a favor de la pacient i el nadó.

Predicció:

  • Permet identificar si l'embarassada té risc de desenvolupar preeclampsia en les 4 setmanes següents, de manera que s'evita l'hospitalització de l'embarassada i se la manté sota vigilància mèdica.
  • Permet descartar dubtes en embarassades amb baix risc. Si es prediu que l'embarassada no desenvoluparà preeclàmpsia en 1 setmana com a mínim, no serà necessària l'hospitalització.

Interpretació dels resultats

La mesura de la ràtio amb Elecsys SFI-1 / PFIG és una eina fiable en dones amb sospita de preeclàmpsia per identificar aquelles pacients amb alt risc de desenvolupar preeclampsia en les pròximes 4 setmanes i que requereixen una vigilància més estreta. D'altra banda, els tests per a la mesura de la ràtio Elecsys sFIt-1 / PIGF permeten enviar a casa amb seguretat a aquelles dones amb sospita de preeclàmpsia que no desenvoluparan la malaltia en una setmana.

La ràtio sFIt-PIGF serveix per diferenciar preeclàmpsia / HELLP de diferents formes de trastorns hipertensius de l'embaràs.

Preeclàmpsia precoç- Setmana gestacional 20-33 + 6 dies

sFIt-1/PIGF >= 85 Diagnòstic : La dona té preeclàmpsia. Especificitat 99.5%

sFIt-1/PIGF  <85 >=38 Predicció: Inclusió en les properes 4 setmanes: Alt risc de desenvolupar preeclampsia en les properes 4 setmanes. Valor Predictiu Positiu: 38.6%

sFIt-1/PIGF  <38 Predicció: Exclusió a la propera setmana: La dona no desenvoluparà preeclàmpsia a la propera setmana. Valor Predictiu Negatiu: 99.1%

                              

Preeclàmpsia tardana- Setmana gestacional 34 fins al final de l'embaràs

                              

sFIt-1/PIGF >= 110 Diagnòstic: La dona té preeclàmpsia. Especificitat 99.5%

sFIt-1/PIGF  <110 >=38 Predicció: Inclusió en les properes 4 setmanes. Alt risc de desenvolupar preeclampsia en les properes 4 setmanes. Valor Predictiu Positiu: 38.6%

sFIt-1/PIGF  <38 Predicció: Exclusió a la propera setmana. La dona no desenvoluparà preeclàmpsia en la propera setmana. Valor Predictiu Negatiu: 99.1%

 

INFORMACIÓ TÈCNICA

Proves: 2578- TEST PREDICTIU / diagnòstic de preeclampsia, SÈRUM

Requisits: Realitzar examen després de la setmana 20 de gestació

Tipus de mostra: Sèrum refrigerat

Preparació prèvia: No cal el dejuni

Metodologia segons la prova sol·licitada pel metge:

Mesura de la ràtio sFlt-1 / PIGF. Immunoassaig de electroquimioluminescència

Termini de lliurament: 2 dies

Estudi Genètic de la Celiaquia

Què és la celiaquia?

El gluten és una proteïna que es troba en la llavor de cereals com el blat, l'ordi, la civada i el sègol, entre d'altres.

La malaltia celíaca (MC) o celiaquia és una malaltia autoimmune que es caracteritza per la intolerància al gluten. Les malalties autoimmunes es produeixen quan el nostre sistema immunològic, que normalment s'ocupa de defensar-nos enfront d'agents infecciosos, reacciona contra cèl·lules pròpies. En el cas de la celiaquia, quan el gluten està present en la dieta de les persones genèticament susceptibles a aquesta malaltia, es produeixen autoanticossos que actuen en l'intestí i causen atròfia de les vellositats intestinals, malabsorció i malnutrició.

Els símptomes més freqüents de la celiaquia són: pèrdua de pes, pèrdua de gana, fatiga, nàusees, vòmits, diarrea, distensió abdominal, pèrdua de massa muscular, retard del creixement, irritabilitat, apatia, dolors abdominals, meteorisme. No obstant això, tant en el nen com en l'adult, els símptomes poden ser atípics o estar absents, dificultant el diagnòstic. Actualment es reconeix que hi ha diferents tipus de celiaquia:

Simptomàtica: Les persones presenten símptomes i tenen dades analítiques serològiques i tests genètics compatibles amb l'MC.

subclínica: Les persones no tenen símptomes però les seves proves diagnòstiques són positives.

Potencial: Aquestes persones tenen una predisposició genètica determinada per la positivitat de l'HLA-DQ2 / DQ8. Tot i que no tenen, en aquest moment, altres proves analítiques positives, la seva probabilitat mitjana de desenvolupar una MC activa és del 13%.

El tractament de la malaltia celíaca consisteix en el seguiment d'una dieta estricta sense gluten durant tota la vida.

Indicacions

Un estudi recomanat per:

  • Contribuir al diagnòstic de la malaltia davant la sospita clínica, especialment en pacients amb les proves serològiques no concloents.
  • Excloure la malaltia en pacients simptomàtics amb serologia i biòpsies normals.
  • Estudiar familiars de primer grau d'una persona celíaca (pares, germans i fills), per tal de conèixer la susceptibilitat genètica.
  • Persones asimptomàtiques que pateixen malalties associades a la celiaquia com diabetis mellitus, tiroïditis, dermatitis herpetiforme, entre d'altres.

 

Informació tècnica

Prova:                              8826- HLA DQ2/DQ8 (CELIAQUIA), SANG

Metodologia:                  Anàlisi molecular per PCR-SSO

Requisits:                        Petició mèdica i consentiment informat signat

Tipus de mostra:            5 mL de sang EDTA

Preparació prèvia:          No es requereix

Termini de lliurament:    7 dies

 

Resultats

El diagnòstic es realitza en base als símptomes, història clínica, proves de serologia, biòpsia intestinal i proves genètiques. Existeixen marcadors de susceptibilitat genètica a la malaltia celíaca: l'haplotip DQ2 i addicionalment el DQ8

El sistema HLA intervé en la resposta immune, que normalment està dirigida al desenvolupament de reaccions davant d'agents infecciosos. En patologies autoimmunes la diana de la resposta són els teixits propis.

Els gens que codifiquen les molècules HLA es troben reunits en un fragment del braç curt del cromosoma 6. El sistema HLA presenta un elevat polimorfisme en forma de variants al·lèliques (gens funcionals amb petites variacions en la seva estructura) entre diferents individus.

L'estudi analitza les variants al·lèliques HLA. Primer es realitza l'extracció de l'ADN de la mostra de sang, després s'amplifiquen les regions específiques mitjançant una reacció en cadena de la polimerasa i s'analitzen mitjançant sondes oligonucleiques específiques dels al·lels (PCR-SSO).

 

Interpretació de resultats

Segons la Societat Europea de Gastroenterologia Pediàtrica, Hepatologia i Nutrició, la Malaltia Celíaca (MC) o Celiaquia és una malaltia sistèmica inmunomediada, provocada pel gluten i prolamines relacionades, en individus genèticament susceptibles. Es caracteritza per la presència d'una combinació variable de: manifestacions clíniques dependents del gluten, anticossos específics de MC, haplotips HLA DQ2 o DQ8 i enteropatia.

Els estudis científics han posat en evidència que el 90-95% dels pacients amb malaltia celíaca presenten l'heterodímer HLA DQ2, que està codificat pels al·lels DQA1*0501 i DQB1*0201 en cis o pels al·lels DQA1*0505 i DQB1*0202 en trans.

El 5-10% dels pacients restants presenten majoritàriament un segon heterodímer de risc, l'HLA DQ8, codificat pels al·lels DQA1*03 i DQB1*0302.

L'estudi genètic de la Celiaquia té un alt valor predictiu negatiu, de manera que no posseir els 4 al·lels de l'HLA DQ2 i DQ8 permet excloure la malaltia celíaca amb un 99% de certesa.

Aproximadament el 30% de la població té al·lels associats a malaltia celíaca però només el 3% desenvolupa la malaltia. La presència d'aquests haplotips és necessària però no suficient per causar malaltia celíaca.

Estudi Genètic d'Hipertensió Arterial

Estudiant el genoma de la persona, aquesta prova permet obtenir una classificació del risc genètic d'hipertensió i episodis cardiovasculars associats, que és útil en l'avaluació clínica i la prevenció en etapes primerenques.

Tractament i prevenció

 La hipertensió arterial (HTA) és una malaltia crònica caracteritzada per un increment de les xifres de la pressió sanguínia per sobre dels límits normals. Prop d'un terç de la població adulta pateix d'hipertensió arterial.

 La hipertensió crònica causa complicacions greus si no es tracta a temps. És el factor de risc modificable més important per desenvolupar malalties cardiovasculars, així com per a la malaltia cerebrovascular i renal.

 En el 90% dels casos la causa de l'HTA és desconeguda, per la qual cosa es denomina «hipertensió arterial essencial», i té una forta influència hereditària. El risc genètic té un efecte acumulatiu sobre el risc ambiental en l'establiment de la hipertensió arterial.

 L'Estudi Genètic de la Hipertensió Arterial és una prova genètica que es basa en l'enfocament innovador de la Medicina Personalitzada, tenint en compte les diferències genètiques, ambientals i d'estil de vida de cada individu, per tal de prevenir i tractar la hipertensió arterial .

 L'estudi inclou Farmacogenètica: analitza l'efecte de la variabilitat genètica de la persona en la seva resposta a determinats fàrmacs. D'aquesta manera es pot recomanar el tractament anti-hipertensiu més eficaç 

 Indicacions

 Un estudi recomanat a persones amb.:

  • Antecedents personals o familiars d'hipertensió arterial
  • Malaltia cardiovascular
  • Preeclàmpsia, hipertensió gestacional, restricció del creixement intrauterí
  • Factors de risc ambiental com són: dieta rica en sal, menjar ràpid, vida sedentària, tabaquisme, alcoholisme crònic, estrès o ansietat

Informació tècnica

Prova:                                 15694 - ESTUDI GENÈTIC D' HIPERTENSIÓ ARTERIAL

Metodologia:                     Extracció de l'ADN a partir de sang. Anàlisi de 57 variants en 37 gens

Requisits:                            Es requereix signar el consentiment informat i omplir un qüestionari

Tipus de mostra:               Sang total en tub EDTA

Preparació prèvia:             No és necessària

Termini de lliurament:      3 - 4 setmanes a partir de la recepció de la mostra

Resultats

S'estudien 57 variants genètiques localitzades en 37 gens que s'associen a un alt risc de predisposició a la hipertensió arterial i esdeveniments cardiovasculars associats.

S'avaluen les variants genètiques que estan relacionades amb:

1) El sistema renina-angiotensina-aldosterona;

2) La disfunció endotelial del sistema vascular;

3) La nansa d'Henle / el túbul renal;

4) El sistema de transducció de senyals;

5) Els canals de sodi

6) El sistema nerviós autònom.

 A més s'estudien algunes de les variants genètiques que modulen la resposta a alguns fàrmacs antihipertensius.

 Interpretació dels resultats

L'informe final consta de:

  1. Introducció de conceptes genètics bàsics que faciliten la comprensió dels resultats.
  2. Resultats genètics sobre el risc d'hipertensió arterial: es mostren els gens analitzats i la variant genètica que presenten.
  3. Classificació personal del risc de presentar hipertensió arterial essencial.
  4. Determinació de la causa del risc.
  5. Recomanacions i guies.
  6. Resultats de farmacogenètica: es mostren els gens analitzats i la variant genètica que presenten.
  7. En base als resultats de farmacogenètica, es recomana el tractament antihipertensiu personalitzat. Es descriuen les combinacions de fàrmacs eficaços i les no eficaços. S'estudia la resposta que tindrà la persona, per la seva genètica, davant del tractament amb fàrmacs habitualment emprats en el tractament de la hipertensió:
  • Inhibidors de l'ECA (enzim conversor d'angiotensina)
  • ARAII (bloquejants dels receptors d'angiotensina II)
  • BCC (bloquejants dels canals de calci)
  • Diürètics
  • Beta-bloquejants

Estudi Genètic de la Trombofília

La trombofilia és una anomalia de la coagulació que augmenta el risc de trombosi o formació de coàguls sanguinis

La trombofília pot ser hereditària o adquirida, ja que tant els factors genètics com els ambientals influeixen sobre la coagulació.

Les trombofilies hereditàries tenen una prevalença del 10% a tot el món. Poden ser totalment asimptomàtiques, però s'associen a un major risc de trombosi tant en homes com en dones.

El risc de trombosi en dones augmenta durant l'embaràs i el puerperi, durant la presa d'anticonceptius orals que continguin estrògens, amb l'ús d'hormones que s'usen en l'estimulació ovàrica en els tractaments de fertilització assistida i amb l'ús de teràpia de reemplaçament hormonal durant la menopausa.

Les conseqüències de la trombosi poden ser malalties com la malaltia vascular tromboembòlica, trombosi venosa profunda, embòlia pulmonar i trombosi arterial. A més, les trombofilias es poden associar amb major risc de complicacions gestacionals com avortament d'hora de menys de 10 setmanes de gestació, mort fetal intrauterina, part prematur, despreniment prematur de placenta i preeclàmpsia.

Indicacions

Un estudi recomanat per a persones amb:

  • Antecedents personals d'esdeveniments tromboembòlics, tromboembolisme pulmonar, accident cerebrovascular, infart de miocardi a una edat primerenca
  • Antecedents familiars de trombosi venosa profunda
  • Sense antecedents personals però exposats a factors de risc ambiental com:
  • Immobilització perllongada per llargs viatges, cirurgies majors o ortopèdiques
  • Embaràs i puerperi
  • Ús d'anticonceptius o teràpia hormonal de reemplaçament
  • Edat avançada

Informació tècnica

Prova: 15695 - ESTUDI GENÈTIC DE LA trombofília hereditària

Metodologia: Extracció de l'ADN a partir de sang. Anàlisi de 14 variants en 10 gens

Requisits: Petició mèdica i consentiment informat signat

Tipus de mostra: 5 ml de sang EDTA

Preparació prèvia: No es requereix

Termini de lliurament: 7 dies

Resultats

L'estudi genètic de la trombofília hereditària analitza les 14 variants genètiques, en 10 gens diferents, que són considerades com un factor de risc associat a les trombofilies per causar una deficiència d'inhibidors naturals de la coagulació o bé per promoure un augment del nivell dels factors de coagulació. Els gens estudiats són: FII, FV, F13A, FBG, GP1BA, MTHFR, PAI1, PROCR, PROS1 i SERPINC1.

Aquest estudi permet:

 

  • Estratificació del risc individual per trombosi
  • Estratificació del risc familiar
  • Prendre mesures preventives en cas de resultat positiu
  • Adoptar canvis en l'estil de vida en cas de resultat positiu
  • Teràpia apropiada en cas de resultat positiu
  • Planificació familiar

Interpretació de resultats

Les trombofilies hereditàries es deuen a alteracions genètiques que:

  • Produeixen una deficiència dels inhibidors naturals de la coagulació
  • Promouen nivells elevats de factors de coagulació

 

L'informe final consta de:

 

1. Introducció de conceptes genètics bàsics i que faciliten la comprensió dels resultats

2. Resultats genètics: es mostren els gens analitzats i la variant genètica que presenta la persona estudiada

3. Interpretació dels resultats i explicació que fa a risc de:

  • Tromboembolisme venós
  • Trombosi vascular
  • Malaltia arterial coronària
  • Malaltia cardio-vascular cerebral
  • Pèrdua fetal i restricció del creixement intrauterí
  • Bibliografia

 

Els pacients amb trombofilias hereditàries s'han de sotmetre a una avaluació del risc individual per a la presa de decisions clíniques apropiades relatives a l'estil de vida i al tractament farmacològic.

La trombofília hereditària és una malaltia genètica de transmissió familiar, per tant, es recomana l'estudi d'aquesta (s) variant (s) genètica (s) en els familiars directes del portador. En aquesta situació, es recomana una consulta mèdica de genètica per a la família.

Els riscos, beneficis i limitacions de la prova han de ser discutits i explicats en el context de l'heretabilitat i del risc de la malaltia.

 

 

 

Estudi de la migranya

Quina relació té l'alimentació amb la Migranya?

La migranya afecta gairebé un 15% de la població i té importants conseqüències en la vida personal i laboral.

Diferents estudis científics situen a l'alimentació, i en concret la ingesta d'histamina, com una de les possibles causes de les migranyes.

El consum d'aliments que contenen histamina no suposa un problema en si mateix, ja que en condicions normals aquesta és degradada i metabolitzada per l'enzim Diamino Oxidasa (DAO). El problema apareix quan el nostre organisme és incapaç de metabolitzar-causant efectes adversos, entre ells el de la migranya.

Quan hi ha una desproporció entre la histamina ingerida, o l'alliberada de les cèl·lules que l'emmagatzemen en l'organisme, i la capacitat de metabolització de la mateixa, es produeix una acumulació en sang i en conseqüència l'aparició d'efectes adversos.

La deficiència de l'enzim Diamino Oxidasa (DAO) augmenta el risc de patir migranya

Indicacions

Un estudi recomanat a persones que pateixen migranya, per poder adequar l'alimentació en cas de detectar un dèficit de DAO:

  • Consumir aliments amb baix o molt baix nivell d'histamina
  • Evitar o reduir aliments i medicaments que inhibeixen l'enzim DAO, alliberen histamina o afavoreixen la seva acumulació

Informació tècnica

Prova: 10075 - DAO

Metodologia: enzimoinmunoanálisis

Tipus de mostra: Sèrum congelat

Preparació prèvia: No es requereix.

Termini de lliurament: 2 setmanes

Resultats

El test DAO estudia l'activitat de l'enzim Diamino Oxidasa en una mostra de sang per determinar si és normal o presenta un dèficit

Una disminució en l'activitat de la DAO es tradueix en un augment del risc de patir els efectes adversos de la histamina, destacant pel seu caràcter incapacitant la migranya.

Interpretació de resultats

Una disminució en l'activitat de la DAO augmenta el risc de patir els efectes adversos de l'acumulació d'histamina, com la migranya entre d'altres.

La deficiència d'aquest enzim es pot tenir diversos orígens:

- Origen genètic: S'han identificat polimorfismes genètics associats a aquest dèficit.

- Origen patològic: A causa de malalties inflamatòries intestinals (colitis ulcerosa, malaltia de Crohn ...)

- Origen farmacològic: Per inhibició de la DAO per part de diversos fàrmacs. Aquest risc és relativament important, ja que s'han assenyalat l'ordre de 90 medicaments capaços d'inhibir la DAO.

Un dèficit de DAO no es pot prevenir ni curar, però amb un tractament dietètic eficaç del dèficit, sí que poden prevenir-se els símptomes que aquest trastorn metabòlic desencadena, com la migranya o els trastorns digestius com inflor, restrenyiment o diarrea.

Estudi Genètic en Nutrició Esportiva

A partir d'una mostra de saliva. Recomanacions personalitzades basades en els resultats genètics

Amb l'aportació energètica òptima, els teus objectius més a prop

El segle XXI és l'era de la medicina personalitzada, que va començar gràcies als avenços realitzats pel Projecte Genoma Humà (PGH) (1990 - 2003): a partir de l'estructura genètica d'un individu, és possible obtenir informació preventiva i diagnòstica per el manteniment de la seva salut.

També la Medicina de l'Esport es complementa actualment amb estudis genètics nutricionals, que indiquen com pot l'esportista disposar d'una aportació energètica òptima, que li permeti millorar el seu rendiment i salut en general.

Si ets esportista professional o amateur, necessites una correcta ingesta d'aliments i líquids que t'aportin l'energia i hidratació necessàries en cada moment. També necessites conèixer incompatibilitats alimentàries i el funcionament del teu metabolisme.

Gràcies a l'Estudi genètic en Nutrició Esportiva, obtindràs informació i recomanacions útils

Un estudi recomanat per:

  • Esportistes professionals
  • Esportistes amateurs
  • Atletes sota la guia de professionals: Metges, entrenadors, especialistes, nutricionistes

És fonamental que l'esportista estigui assessorat per un especialista o professional, que utilitzi la informació com a eina complementària; podent tenir en compte altres variables que influeixen en el rendiment de l'atleta.

INFORMACIÓ TÈCNICA

Prova: 15677- TEST GENÈTIC EN NUTRICIÓ ESPORTIVA

Metodologia: Extracció de l'ADN a partir de la saliva. Anàlisi de 25 SNPs en 22 gens.

Requisits: Es requereix signar el consentiment informat i omplir un qüestionari.

Tipus de mostra: Saliva

Preparació prèvia: No és necessària

Termini de lliurament: 3 - 4 setmanes a partir de la recepció de la mostra de saliva

Resultats

La genètica aporta informació predictiva fiable i objectiva

L'habilitat que presenten els músculs esquelètics per produir força a grans velocitats, està fortament

influenciada per la genètica i sense un perfil genètic adequat; un esportista pot trobar disminuïdes les seves

opcions de rendiment.

La informació genètica es combina amb dades de nutrició i activitat personals, obtingudes a partir d'un qüestionari, per a l'elaboració de l'informe final.

L'estudi et proporciona informació i recomanacions útils, perquè facis una pràctica esportiva d'acord amb els teus objectius i milloris teva alimentació, rendiment i salut en general.

Interpretació dels resultats

Se sap que la influència del genoma en la nutrició esportiva oscil·la entre un 15% i 20%, per tant la informació proporcionada indica predisposició o sensibilitat i per això no és absoluta. A l'Estudi Genètic en Nutrició Esportiva s'analitzen 25 polimorfismes genètics (SNPs), alteracions d'una sola base a la seqüència del material genètic (ADN) en 22 gens.

L'informe final consta de:

1.            Introducció de conceptes genètics bàsics que faciliten la comprensió dels resultats.

2.            Resum de les dades proporcionades per l'esportista mitjançant el qüestionari.

3.            Resultats genètics: taula en la qual es mostra els gens analitzats i la variant genètica (polimorfisme) que presenta.

4.            Resultats i explicació pel que fa a:

  • Necessitats energètiques: s'indica la quantitat de kcal recomanades, tipologia de dieta recomanada, percentatge de macronutrients i distribució dels macronutrients durant diverses franges horàries depenent de l'activitat esportiva.
  • Necessitats d'Omega-3 en la dieta.
  • Sensibilitat a la Lactosa
  • Predisposició a la Celiaquia
  • Capacitat Antioxidant
  • Necessitat de Vitamines B, E, D / C / E
  • Sensibilitat a la Sal
  • Sensibilitat a la Cafeïna

5. Proposta setmanal de dieta: aliments i quantitats a ingerir durant 7 dies, en 5 preses/dia

 

Sports Medicine Genomics és un laboratori especialitzat en genètica esportiva, aplicada a l'esport professional i amateur; en tres àrees fonamentals relacionades amb el rendiment : prevenció de lesions, nutrició i condició física.

Estudi de la sensibilitat alimentària

 Estudi de la immunoglobulina G específica.

Estudi de 216 aliments i Estudi de 108 aliments . Dos estudis de sensibilitat alimentària per escollir

Indicacions

Un estudi recomanat a:

• Persones que després de la ingesta d'aliments, presenten símptomes i reaccions, desconeixent clarament quins aliments les produeixen.

• Persones preocupades pel seu benestar, que busquen adequar la seva dieta per sentir-se millor, guiades per especialistes en tractaments alternatius amb un enfocament holístic.

Informació tècnica

Prova: 

8330- ESTUDI SUPERCOMPLET DE SENSIBILITAT ALIMENTÀRIA (216 ALIMENTS)

8331- ESTUDI COMPLET DE SENSIBILITAT ALIMENTÀRIA (108 ALIMENTS)

Metodologia:  Determinació de l'IgG específica

Requisits: Si es desitja rebre l'informe en format digital, s'ha d'aportar correu electrònic i telèfon mòbil.

Tipus de mostra: Sèrum refrigerat

Preparació prèvia: No és necessària

Termini de lliurament: 5 dies laborables

Resultats

L'informe proporciona els resultats quantitatius individuals, per a cada un dels aliments estudiats. Es classifiquen les reaccions segons la seva intensitat en:

  • Molt forta
  • Forta
  • Moderada
  • Lleu
  • No reacció

Es proporcionen més recomanacions i altres informacions útils. No obstant això, els resultats no constitueixen en si mateixos un diagnòstic complet i no s'han de prendre com a única base per a un canvi fonamental en la dieta. En cas de reaccions positives, acudeixi a un especialista qualificat.

Tingueu en compte que aquest assaig no determina anticossos de tipus IgE, com els presents en cas d'al·lèrgia.

Tipus d’aliments estudiats




GRUP Estudi 108 Estudi 216
Carns Vaca, pollastre, xai, porc i gall dindi Totes les de l'Estudi 108  més ànec, cabra, oca, estruç, guatlla, conill, cabirol, pintada i cavall
Cereals amb gluten Ordi, gliadina / gluten, civada, sègol, espelta i blat
Cereals sense gluten i aliments alternatius Blat sarraí, llavors de lli, blat de moro, mill i arròs Tots els de l'Estudi 108  més garrofa i llavor de colza
Amanides Enciam i canonge Totes les de l'Estudi 108  més xicoira, enciam iceberg i ruca
Fruites Poma, albercoc, plàtan, cirera, raïm, kiwi, llimona, nectarina, taronja, pinya, maduixa, síndria, pera, pruna, aranja, préssec i dàtil Totes les de l'Estudi 108  més alvocat, mora, nabiu, grosella vermella, grosella negra, grosella espinosa, figa, meló dolç, llima, litxi, mango, papaia, magrana, gerd, gavarrera, meló cantaloup i pansa
Fruits secs i llavors Ametlla, anacard, gra de cacau, avellana, cacauet, pistatxo, sèsam, llavors de gira-sol, nou i coco Tots els de l'Estudi 108  més nou de Brasil, nou de macadàmia, nou de cola, pinyó i castanya
Herbes i espècies Alfàbrega, pebre, canyella, all, grans de mostassa, orenga, julivert, menta, rosella, romaní, farigola i vainilla Totes les de l'Estudi 108  més anís, fulla de llorer, camamilla, tàperes, cibulet, clau, coriandre, comí, anet, gingebre, marduix, safrà, sàlvia, pebre de caiena, curri, estragó, llúpol, menta i nou moscada
Làctics i ous Llet de vaca, llet de cabra, llet d'ovella, rovell d'ou, clara d'ou, formatge de cabra, formatge d'ovella i iogurt Tots els de l'Estudi 108  més quefir, beta-lactoglobulina, mantega, camembert, caseïna, emmemtal, mató, mozzarella, formatge fos i formatge blanc
Llegums Pèsol, llavor de soja, llentia i mongeta blanca Totes les de l'Estudi 108  més fava, cigró, mongeta mung i mongeta vermella
Peix i marisc Cranc de riu, salmó, tonyina, cloïssa, gamba, anxova, emperador, truita, llenguado i bacallà Tots els de l'Estudi 108  més carpa, calamar, anguila, daurada, eglefino, lluç de riu, rèmol, arengada, llagosta, verat, pop, ostra, sardina, gallineta nòrdica, llobarro, caviar i cranc
Verdures Albergínia, remolatxa vermella, pebrot, bròquil, pastanaga, api, bitxo, cogombre, rave, porro, oliva, ceba, patata, col llombarda, tomàquet, colinap, carbassó, carxofa, espàrrec, espinacs, col i mongeta verda Totes les de l'estudi 108  més brots tendres de bambú, coliflor, bleda, col arrissada, fonoll, carabassa, nyàmera, col de Milà, col de Brussel·les, rave, moniato, fulla de parra, col, escalunya, arrel de regalèssia i tirabec
Bolets Bolets 1 i bolets 2
Altres Llevat de cervesa, mel, cafè i te negre Tots els de l'Estudi 108  més àcid ascòrbic, agar agar, àloe vera, te verd, llevat en pols i oli de card

 

Estudi Genètic de Lesions Esportives

Els teus objectius més a prop: El valor predictiu de la genètica en la prevenció de lesions

Està científicament provat, que l'activitat física té múltiples efectes positius en la nostra salut i benestar. No obstant això, una pràctica esportiva inadequada, mal orientada i sense planificar; pot derivar en lesions.

En els últims anys, el coneixement de la influència genètica en l'activitat esportiva ha evolucionat de tal manera; que s'han descrit canvis genètics (polimorfismes o SNPs) que influeixen en el rendiment i predisposició a patir lesions.

Si bé la causa de les lesions és multifactorial (Nutrició, estil de vida, càrrega d'entrenament, superfície, etc.), estudis científics estimen que el component genètic influeix en valors propers al 50% en la condició física i psicològica de l'esportista.

La genètica aplicada a la medicina esportiva, ofereix informació predictiva fiable i objectiva, perquè facis una pràctica esportiva d'acord als teus objectius; millorant el teu rendiment i evitant possibles lesions.

L'Estudi Genètic permet obtenir recomanacions per millorar l'acompliment i prevenir lesions: benestar a llarg termini

Indicacions

Un estudi recomanat per:

  • Esportistes professionals i amateurs
  • Atletes sota la guia de professionals o prescriptors metges, entrenadors, nutricionistes, gimnasos
  • Joves talents

Es recomana que l'esportista estigui assessorat per un especialista o professional, que utilitzi la informació com a eina complementària; tenint en compte altres variables que influeixen en el rendiment de l'atleta.

 

INFORMACIÓ TÈCNICA

Prova:

15676- TEST GENETICO DE LESIONS ESPORTIVES

Metodologia: Extracció de l'ADN a partir de la saliva. Anàlisi de 17 SNPs en 17 gens

Requisits: Es requereix signar el consentiment informat i omplir un qüestionari

Tipus de mostra: Saliva

Preparació prèvia: No és necessària

Termini de lliurament: 3-4 setmanes a partir de la recepció de la mostra de saliva

Resultats

Recomanacions i protocols preventius personalitzats, basats en els resultats genètics obtinguts i en dades personals(Antropomètrics, esportius i historial de lesions)

L'estudi genètic de lesionabilitat informa de la predisposició a patir lesions de no-contacte en teixits tous i del grau de severitat d'aquestes lesions, a més de proporcionar orientació en temps de recuperació.

Interpretació de resultats

Si bé la influència del genoma en la predisposició a patir lesions esportives està demostrada, la causa de les lesions és multifactorial. Per això, la informació proporcionada indica predisposició i no és absoluta, no vol dir que es vagi o no a patir lesions. Coneixent la base genètica i amb l'assessorament d'un especialista, s'aconsegueix una activitat física equilibrada.

A l'Estudi Genètic de Lesions Esportives s'analitzen 17 polimorfismes genètics (SNPs), alteracions d'una sola base a la seqüència del material genètic (ADN); localitzats en gens relacionats amb el desenvolupament, regeneració i elasticitat del teixit muscular, lligamentós i tendinós. Aquesta informació genètica es combina amb dades antropomètriques, esportius i lesionals personals; obtinguts a partir del qüestionari, per a l'elaboració de l'informe final.

L'informe final consta de:

1. Introducció de conceptes genètics bàsics i que faciliten la comprensió dels resultats.

2. Resum de les dades proporcionades per l'esportista mitjançant el qüestionari.

3. Resultats genètics: taula en la qual es mostra els gens analitzats i la variant genètica (polimorfisme) que presenta.

4. Resultats i explicació que fa a:

  • Risc de patir lesions musculars, de lligaments i de tendons.
  • Severitat de les lesions.
  • Temps de recuperació de les lesions.

5. Recomanacions per a ajudar en la prevenció de lesions en músculs, lligaments i tendons; basades en els resultats genètics i en les dades esportius personals.

6. Proposta d'exercicis setmanals per a la prevenció de lesions.

Modificat per darrer cop: 
18/04/2018

Accessos directes