Estrès i cor

L'estrès és per a molts sinònim de preocupació, allò que ens treu la tranquil·litat i ens desestabilitza interiorment. Augmenta el risc de desenvolupar cardiopaties, hipertensió arterial, asma, diabetis, úlceres, colitis i neoplàsies. També ens pot fer susceptibles a refredats i trastorns respiratoris.

És conegut que l'estrès augmenta el risc de desenvolupar cardiopaties, hipertensió arterial, asma, diabetis, úlceres, colitis i neoplàsies. També ens pot fer susceptibles a refredats i trastorns respiratoris.

Per al nostre cos l'estrès és sinònim de canvi. Qualsevol cosa que produeix un canvi en la vida o en la salut de l'individu està causant estrès i no importa si el canvi és bo o dolent. L'estrès no és, per tant, perjudicial en sí mateix: causa l'ansietat que, en quantitats petites és saludable ja que motiva a fer les coses que s'han de fer.

Però si cada cosa petita que ens passa crea ansietat i nerviosisme això es va acumulant i pot acabar essent molt nociu per a la salut. En el procés de producció de l'estrès i la seva transformació en malaltia es distingeixen tres fases:

• Fase d'alarma: l'organisme s'altera fisiològicament i des de l'hipotàlem i la hipòfisi s'alliberen substàncies específiques com les catecolamines (adrenalina, noradrenalina), glucocorticoides (cortisol), mineralocorticoides (aldosterona) que actuen com a missatgers del cervell en zones específiques del nostre organisme, les que posen en alarma, essent aquestes les responsables de reaccions del nostre organisme.
• Fase de Resistència: en la que l'organisme s'ha adaptat a les noves demandes progressives i torna al seu estat normal. Però sil'organisme té la capacitat per resistir molt temps es produeix la fase següent.
• Fase d'extenuació: l'estrès persisteix o és sever. Es produeix una gran deterioració amb important pèrdua de la capacitat fisiològica produint-se sovint en aquesta fase el començament de la malaltia.

Els professionals de la salut reconeixen en l'actualitat l'efecte del comportament en les malalties però es tendeixen a passar per alt la importància de l'ambient en el que ocorre tal conducta. La interacció de l'individu amb l'entorn revesteix caràcter primordial ja que l'estrès n'és en gran part un producte.

El nivell socioeconòmic, interaccions amb altres persones i canvi d'aquests elements socials tenen un efecte en la salut. Quan la persona canvia de treball, es trasllada o emprèn altres modificacions importants de la seva vida, augmenta el doble o el triple el risc de cardiopatia, amb independència de factors com l'edat, sexe, raça, tabaquisme, colesterol, antecedents d'hipertensió, activitat física i obesitat.

Alteracions a nivell cardíac

L'estrès pot ocasionar alteracions cardíaques per diferents mecanismes:

1. Augments puntuals de la tensió arterial, però no sostinguts, així com de la freqüència cardíaca.
2. Arteriosclerosi: l'estrès pot agreujar la patogènesi de l'arteriosclerosi. L'augment de la tensió arterial fa més probable la lesió de l‘íntima i l'augment de l'agregació plaquetària i de la mobilització de lípids.
3. Isquèmia: nombrosos mecanismes, aïllats o en combinació, poden disminuir l'aportació d'oxigen al cor per augment del seu consum, el que produeix isquèmia miocardíaca. L'estrès està relacionat amb aquests esdeveniments. Com a exemple, esmentar la isquèmia asimptomàtica en pacients coronaris relacionats amb situacions d'estrès (parlar en públic).
4. Mort sobtada: la fibril·lació ventricular és el mecanisme principal de la mort sobtada. En casos que hi ha grans alliberaments de concentrats de catecolamines els músculs esquelètics es trenquen per contraccions excessives.

Consells per combatre l'estrès

1. Localitzi'n l'origen: reconèixer l'estrès i esbrinar què l'està desencadenant.
2. Tingui cura de la seva alimentació: el tabac, cafè i alcohol el potencien, per la qual cosa se n'ha de limitar el consum. La dieta ha de ser equilibrada: rica en verdures, fruita i baixa en greixos i sucres. Menjar a poc a poc i de forma regular.
3. Realitzi exercici: L'activitat física regular ajuda a prevenir l'estrès i les malalties que provoca. Aprengui a explicar el que li passa. No guardi els seus sentiments. Aquells que transmeten les seves emocions pateixen menys trastorns.
4. Practiqui l'optimisme: rebutgi els pensaments negatius i reemplaci'ls per pensaments positius.
5. Aprengui a dir "no". Atreveixi's a dir la seva opinió i no es sobrecarregui amb responsabilitats excessives.
6. Relaxi el seu cos i la seva ment a fi de disminuir l'ansietat i la tensió muscular. La relaxació dels músculs redueix la freqüència del pols i la pressió de la sang així com el grau de suor i la freqüència respiratòria.

Autoavaluació del nivell d'estrès

Per últim, descriurem una escala que ens permetrà fer una autoavaluació de la nostra situació d'estrès:

Amb un nivell d'estrès 250 o més pot trobar-se en una situació de sobre-estrès.

Equip Clínica Ntra. Sra. del Remei

Demanar hora amb l'especialitat de cardiologia