General: 932 850 010
Urgències: 932 850 777
La doctora Iris Rodríguez, coordinadora de l'equip de Cardiologia de la Clínica del Remei, ens va acompanyar al nostre compte oficial d'Instagram i va atendre totes les vostres preguntes sobre malalties del cor i el coronavirus SARS-CoV-2 en pacients cardiovasculars.
Gràcies a totes i tots els que vau participar!
La malaltia per coronavirus COVID-19 és un dels principals problemes de salut pública actual. El risc de contreure la malaltia en pacients cardiovasculars depèn d'estar exposat a un subjecte infectat. En l'actualitat es desconeix si tenir una malaltia cardíaca facilitaria el contagi, encara que no sembla probable. El que sí que sabem és que les persones amb malalties cardíaques poden tenir pitjor pronòstic.
La infecció per coronavirus pot afectar nivell cardiovascular de diferents formes, s'ha vist que produeix una sobrecàrrega cardíaca i pot descompensar a pacients amb insuficiència cardíaca. També s'ha vist que la COVID-19 pot produir un mal directe infecciós i inflamatori sobre el múscul o altres estructures cardíaques (miocarditis, pericarditis), aparició d'arrítmies i infart agut de miocardi.
A la consulta, molts pacients es queixen de palpitacions, dolor de pit, dispnea, marejos, alteracions neurocognitives, hipertensió o fatiga extrema encara tres mesos després d'haver estat donats d'alta d'un centre hospitalari. Per tot l'exposat, aquests pacients han de ser seguits de forma més estreta.
Un dels factors importants per a disminuir la pressió arterial i controlar els factors de risc cardiovascular és la realització d'exercici de manera regular. En cas de lesió, es recomana repòs fins a la recuperació total, però es podrien realitzar exercicis que no involucrin al membre lesionat. Es pot consultar a un rehabilitador o fisioterapeuta per a dur a terme un pla d'exercici ajustat.
Un altre factor rellevant és la dieta. Hem de fer una dieta saludable reduint la ingesta de grasses animals, sucre, sal i alcohol, i incrementant el consum de fruites, verdures, llegums, cereals, peix i oli d'oliva.
El risc de contreure la malaltia en pacients cardiovasculars depèn d'estar exposat a un subjecte infectat, igual que la resta de persones. En l'actualitat es desconeix si tenir una malaltia cardíaca facilitaria el contagi, encara que no sembla probable. El que sí que sabem és que les persones amb malalties cardíaques poden tenir pitjor pronòstic.
No s'ha descrit una pitjor evolució en pacients amb fibril·lació auricular, però es recomana mantenir les mesures de seguretat recomanades per a evitar la primoinfecció.
Després d'un infart de miocardi es recomana un període de 3 setmanes – 1 mes de repòs relatiu, per a evitar complicacions relacionades amb la fase aguda de l'infart. Després d'aquest període es pot realitzar progressivament una vida normal. Es recomana viatjar transcorregudes tres setmanes de l'episodi.
Després d'un infart de miocardi es recomana un període de 3 setmanes – 1 mes de repòs relatiu, per a evitar complicacions relacionades amb la fase aguda de l'infart. A partir de la tercera setmana es recomana iniciar exercici de manera progressiva fins a un ritme normal. L'exercici és fonamental en la rehabilitació dels pacients amb qualsevol mena de cardiopatia, fins i tot els que han sofert infarts.
El més beneficiós és l'anomenat aeròbic: caminar, córrer, pedalar amb bicicleta i nedar. Mentre que l'exercici estàtic o anaeròbic (com l'aixecament de pesos) té menys efectes positius per al cor i pot resultar perillós si no es fa de manera controlada.
Sí, fem proves d'esforç tots els divendres al matí, així com altres proves cardiològiques com Holters ECG i holters de pressió arterial.
El dolor toràcic és un símptoma freqüent, ocasiona el 4-6% de les consultes a Urgències.
Davant la presència de dolor toràcic s'ha de fer un diagnòstic diferencial atès que pot estar relacionat amb l'afectació de diferents òrgans. El dolor de tipus coronari sol ser un dolor de tipus opressiu, pot irradiar-se cap al braç esquerre, el coll o les mandíbules, i per regla general, s'acompanya de simptomatologia general amb malestar, sudoració profusa, sensació nauseosa i fins i tot vòmits i sensació de dificultat per a respirar.
Si existeix dolor toràcic, es recomana acudir a un especialista per a realitzar una revisió mèdica i les proves corresponents per a descartar patologia.
Els dispositius wearable són en l'actualitat útils per a monitorar paràmetres cardíacs. Hi ha varis wearables amb estudis consolidats que milloren el maneig de la fibril·lació auricular i altres arrítmies avui dia. Si bé a vegades poden presentar errors de detecció com sembla el seu cas, és aconsellable acudir a un especialista per a valoració.
En el desenvolupament de malaltia en les artèries del cor intervenen factors de risc no modificables (edat, sexe, ètnia, genètica) i modificables.
Per a prevenir l'infart de miocardi podem actuar sobres els factors de risc modificables: deixar de fumar, dur a terme activitat física regular (exercici aeròbic 3 vegades per setmana) i una alimentació saludable (baixa en greixos saturats i sucres, consum d'oli d'oliva, peix, fruita, vegetals i llegums), disminuir l'estrès, realitzar una revisió mèdica anual per a controlar la pressió arterial, el colesterol i la glucosa...
L'estudi cardiològic comprèn diferents proves.
El colesterol bo (HDL, lipoproteïna d'alta densitat) elevat (major a 40 mg/dl) s'ha relacionat amb una menor incidència de patologia coronària i patologia cerebrovascular.
Un estudi de l'any 2017 suggeria que nivells de HDL superiors a 60 mg/dl es relacionaven amb més esdeveniments cardiovasculars ("patró de risc en forma d'O"),
Es recomana mantenir nivells de HDL entre 41 i 60 mg/dl.. L'exercici ajuda a augmentar els nivells de colesterol HDL
La presència d'infart de miocardi a edats joves és poc habitual, encara que possible. En aquests casos la predisposició genètica juga un paper important, així com la hipercolesterolèmia familiar. S'ha vist que el 80% a 90% dels joves amb un Infart Agut del Miocardi té almenys un factor de risc tradicional abans de l'esdeveniment (tabaquisme, hipercolesterolèmia, diabetis mellitus, obesitat, estrès...).
L'aparició precoç de malaltia coronària es considera un rellevant factor de risc per a patir un nou esdeveniment coronari així com un factor de risc per a la descendència. Per aquest motiu, si una persona ha tingut un esdeveniment coronari en una edat primerenca haurà d'extremar les mesures de prevenció i control de factors de risc.