Telèfon d'Urgències Generals: 932 850 777

Llavi leporí i fissura palatina

Consells de salut

El llavi leporí és un defecte de naixement que es manifesta per una obertura unilateral o bilateral en el llavi superior, entre la boca i el nas. Causa un problema estètic i fa l'alimentació més difícil.

La fissura palatina és també un defecte de naixement que consisteix en una obertura en el cel de la boca. Hi ha una comunicació directa entre la boca i el nas. Pot estendre's des del paladar dur (al costat de les dents), fins al paladar tou (prop de la gola). Si no es corregeix, el paladar fissurat crea fonamentalment trastorns de parla. També produeix:

  • dificultat en l'alimentació.
  • problemes d'erupció dental.
  • anomalies de desenvolupament del maxil·lar.

Embriològicament, el llavi i el paladar es formen independentment en el fetus. Per tant, podem trobar el llavi leporí i la fissura palatina per separat o conjuntament. En l'embrió normal el llavi es tanca entre la 5ª i 6ª setmana i el paladar als dos mesos. Ara per ara, la causa per la que es produeix aquesta anomalia és desconeguda. Només en alguns casos trobem un cert grau de predisposició hereditària.

Estadísticament la freqüència d'aquesta malformació és d'1,8 per cada mil naixements.

Cures i alimentació del bebè amb fissura palatina

Les cures i alimentació del seu bebè han de ser iguals a les de qualsevol altre nounat i lactant.

El nen amb fissura palatina no acostuma a tenir problemes per alimentar-se. No obstant això, el paladar obert, en ocasions dificulta la succió i fàcilment surt líquid pel nas. Aconsellem donar el biberó més a poc a poc del normal i amb el bebè una mica incorporat.

Hi ha biberons amb tetines especials per a fissurats, però rarament són necessaris. Serà molt més senzill si aconseguim que s'adaptin a tetines normals.

Les otitis són més freqüents en els nens amb fissura palatina, però no oblidem que aquestes otitis també són habituals en els nens no fissurats.

És important no relacionar o atribuir qualsevol malaltia de la infància amb la fissura.

Tractament de la fissura palatina i el llavi leporí

La consulta amb el cirurgià està aconsellada des dels primers dies del naixement. Durant la primera visita, li explicarà tots els detalls de cada cas i respondrà a tots els dubtes i preguntes. També informarà de les fases quirúrgiques, tècniques a utilitzar, tipus d'anestèsia, etc.

Entre els 3 i els 6 mesos d'edat es procedeix al tancament del llavi. La raó d'aquesta espera és que en aquests mesos el llavi creix i triplica el seu volum. Podem realitzar molt millor i amb més precisió la intervenció si tenim un llavi més desenvolupat.

A més del llavi, el nas també està deformat. Amb les modernes tècniques actuals corregim al mateix temps el llavi i el defecte nasal (rinoplàstia primària). Reconstruïm també el sòl nasal aïllant el nas de la boca.

Quan es tracta d'un llavi leporí bilateral, sobre els dos mesos d'edat proposem un primer temps quirúrgic (tècnica adhesiva) que té per finalitat fer retrocedir la part central del maxil·lar superior i ajudar a desenvolupar la part central de llavi (generalment atròfic). Als 6 mesos d'edat operem un costat del llavi de forma definitiva i tres mesos després l'altre costat.

A partir dels 12 mesos d'edat, depenent del desenvolupament de la musculatura del vel, tanquem el paladar.

El paladar es tanca en 1 o 2 temps segons el tipus de fissura. Si la fissura és incompleta (la geniva no està partida), tanquem tot el paladar (tou o dur) en una única intervenció.

Quan es tanca el paladar tou és tan important allargar-lo com tancar-lo. Amb un paladar tancat però curt no es pot parlar bé. És fonamental reconstruir anatòmicament la musculatura del paladar per obtenir una bona mobilitat del vel.
Si la fissura és completa (geniva partida) ja sigui uni o bilateralment, intervenim el paladar tou a partir de 12 mesos i posposem el tancament del paladar ossi fins als 4 anys d'edat (una vegada finalitzada l'erupció de la dentició temporal).

Operant les formes completes en 2 fases observem una menor tendència a les deformacions maxil·lars en el postoperatori, cosa que significa que simplifica en gran manera el tractament d'ortodòncia posterior.

El defecte ossi existent a nivell de la geniva s'emplena mitjançant empelt ossi, pres del planell tibial o de la cresta ilíaca del propi pacient (osteoplàstia secundària). L'osteoplàstia secundària està indicada entre els 8 i 10 anys d'edat, una vegada equilibrats amb ortodòncia els fragments maxil·lars i abans que faci erupció el caní definitiu.

Postoperatori

En aquest període l'ajuda i cooperació dels pares serà molt important.

Quan finalitzi la intervenció, posarem al nen uns manegots perquè no pugui posar-se les mans ni objectes a la boca.

L'alimentació serà amb cullereta, directament del got o amb xeringa. No podran utilitzar-se ni tetines ni xumets. Aconsellem que abans de la intervenció s' ensenyi el nen a alimentar-se sense tetines i se'l deshabituï (en el possible) del xumet.

La mitjana d'estada a la clínica acostuma a ser de tres dies. Considerem que el nen es recupera millor en l'entorn familiar.

Quan es tracti del llavi s'acudirà als 6-8 dies a la consulta per controlar i treure punts. Els punts del paladar no els llevem; deixem que caiguin sols.

A partir dels 4 anys d'edat es realitza un estudi de la veu, valorant si precisa o no un tractament rehabilitador (logopèdia).

Al llarg del creixement prestarem especial atenció a la dentició i al desenvolupament del maxil·lar per si, en un moment determinat, ha de ser tractat amb aparells d'ortodòncia.

Controlarem també el desenvolupament de la cara i el nas.

Amb un tractament correcte, el nen que ha nascut amb el llavi leporí podrà fer una vida completament normal.

Dr. Tresserra Llauradó, Luis

Dr. Gonzalez Matheu, Emilio

www.clinicatresserra.com

 

dijous, 15 març, 2018 - 10:31

Accessos directes