Nens amb TEA (Trastorn de l'Espectre Autista)

Els trastorns de l'espectre autista (TEA) són un grup de discapacitats relatives al desenvolupament que comencen en la infantesa i afecten en com les nenes i els nens es comporten, interactuen amb uns altres, es comuniquen i aprenen.

Les característiques d'aquests trastorns varien molt i també, la clínica o diagnòstic, d'un pacient a un altre. A vegades pot ser difícil identificar i catalogar bé el procés.

A partir dels 12-15 mesos pot haver-hi alguns símptomes que alertin sobre un possible autisme, alguns triguen 4-5 anys a ser diagnosticats. En moltes ocasions es poden diagnosticar als 2 o 3 anys.

En estudis segons dades recollides, el 69% van rebre el primer diagnòstic durant els 3 primers anys, el 31% abans dels dos anys.

És molt important desenvolupar recursos per a identificar aquest trastorn I comunicar totes les percepcions de comportament al pediatra l'abans possible, ja que des de l'inici dels símptomes fins a establir el diagnòstic, normalment hi ha una demora de 16 mesos. La majoria dels pares d'infants amb TEA són conscients d'alteracions en el desenvolupament dels seus fills al voltant dels 18 mesos,

Alguns dels símptomes que ens poden donar l'alerta:

• No manté contacte visual o estableix molt poc contacte visual.
• Amb freqüència no sembla voler comunicar-se.
• No respon quan el criden pel seu nom, però sí que respon a altres sons (com el lladruc d'un gos o la botzina d'un cotxe).
• No assenyala coses per a indicar les seves necessitats.
• Tenir dificultats per adaptar-se a noves rutines, puntuals o que es mantenen en el temps (horaris, noves matèries d'estudi...)
• No mirar els objectes quan una altra persona els hi assenyala.

Aquests símptomes poden donar-se en autisme, però no són específics:

• Dificultats per a fer amistats amb altres nens.
• Dificultats per a comprendre sentiments d'altres persones.
• Preferir jugar sols i en cas de jugar acompanyats, no comparteixen joguines amb els altres.
• Retards en les destreses pròpies de l'edat.
   

Malgrat que cada vegada és major la conscienciació i formació dels especialistes sobre l'autisme, en l'última dècada no ha disminuït l'edat de diagnòstic primerenc.

Un diagnòstic precoç, no sols estalvia molt sofriment a les famílies que 'peregrinen' d'especialista en especialista buscant una 'etiqueta' per al que li ocorre als seus fills, sinó que aquesta detecció precoç ajuda a iniciar com més aviat millor intervencions primerenques que milloren les habilitats socials i de comunicació.