TDAH: El trastorn del neurodesenvolupament que més afecta el rendiment acadèmic

Comença el curs escolar i amb això una nova etapa d'aprenentatge i creixement per als més petits. Desafortunadament, la proporció de nens amb trastorns de l'aprenentatge s'ha incrementat molt en els últims anys.

Alguns nens poden tenir dificultats amb algunes assignatures o matèries puntualment, convertint-se en un problema amb solució, gràcies al reforç, les tècniques d'estudi i voluntat per part dels estudiants, professorat i família.

Quan els nens s'esforcen, tenen motivació i capacitats psíquiques, però no aconsegueixen els resultats acadèmics esperats, podria ser signe d'un trastorn de l'aprenentatge.

El TDAH, o Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat és un trastorn neurobiològic de caràcter crònic. És el més freqüent en la infància, entre un 3 i un 7% de nens en edat escolar ho presenten. En arribar a l'adolescència, el trastorn continuarà en aproximadament un 80% dels casos, i persistirà en l'edat adulta en més del 50% dels afectats, sent més freqüent en homes.

Els trastorns de l'aprenentatge, si no són detectats a temps, no es diagnostiquen de manera correcta i no són tractats de manera adequada, exposen als nens a repetides experiències fallides, podent reduir la motivació per l'aprenentatge i afavorint l'aparició de problemes associats que afecten l'autoestima i el benestar emocional del nen.

Alguns senyals d'alerta

• Tenen dificultats per a concentrar-se i parar esment.
• Semblen no escoltar, fins i tot quan se li parla directament.
• No aconsegueixen acabar les tasques o els treballs escolars.
• Estan inquiets o donar copets amb les mans o els peus, o es retorça en el seient.
• Tenen problemes per a respectar torns.

És important destacar que hi ha comportaments habituals durant aquesta època infantil, com no tenir períodes d'atenció llargs si l'activitat que estan realitzant no els agrada o ser nens molt moguts. Això ens pot fer dubtar sobre si és un Trastorn per Dèficit d'Atenció i Hiperactivitat o no ho és. Generalment, si el nen té bones relacions i comunicació amb els seus companys i família, no es tracti de TDAH.

Tractament del TDAH

Quan es dóna una detecció precoç i intervenció especial apropiada, la majoria dels nens i adolescents poden superar o aprendre a compensar els problemes escolars que s'hagin pogut presentar.

El tractament del TDAH ha de ser multimodal, implicant professionals clínics, professors, pares i el propi pacient.  Es requereixen diferents intervencions i s'ha de tenir en compte que cap d'aquestes intervencions és exclusiva; no pot, ni ha de substituir a les altres

• Intervenció psicològica: teràpia cognitiu-conductual
• Intervenció educativa o escolar: psicoeducació, maneig conductual i suport pedagògic.
• Intervenció familiar: psicoeducació i entrenament dels pares.
• Intervenció farmacològica.

En Institut Incia en Clínica del Remei comptem a més amb una unitat d'estimulació cognitiva per a donar suport terapèutic als nens amb TDAH. És un mètode d'entrenament que, sustentat en el concepte de neuroplasticitat, cerca enfortir les diferents àrees cognitives del pacient mitjançant l'estimulació cognitiva s'entrenen quatre grans àrees:
 

1. La memòria 
2. Les habilitats perceptives i la velocitat de processament de la informació, l'atenció
3. Les funcions executives (àrea que implica importants processos com la presa de decisions
4. La planificació i el llenguatge.

Es considera imprescindible per a l'abordatge del TDAH una cooperació estreta entre pares o tutors legals, pacients i escola. A l'ésser un trastorn crònic, s'ha de tenir en compte que seran necessaris continus plantejaments terapèutics davant situacions problemàtiques de nova aparició, individualitzant el pla terapèutic d'acord amb els símptomes i als objectius concrets de cada moment.