General: 932 850 010
Urgències: 932 850 777
La litotrípsia és un procediment mèdic que utilitza ones de xoc per trencar càlculs que es formen als ronyons, la bufeta, o a l'urèter (el conducte que porta l'orina dels ronyons a la bufeta).
S'utilitza per eliminar càlculs renals que estiguin causant:
És una tècnica no quirúrgica que dura entre 45 minuts i 1 hora i que es realitza sense ingrés i amb sedació.
Després del procediment, els diminuts trossos dels càlculs surten del cos a través de l'orina. L'efecte secundari més freqüent és orinar sang després del tractament. Amb la ingesta d'aigua i en unes hores o dies desapareixerà.
La majoria de les persones marxen a casa el mateix dia de la intervenció.
El nostre centre disposa d'una Unitat de litotrípsia, gestionada per l'equip de l'Institut Mèdic Tecnològic del Dr. Gilberto Chechile.
La màxima eficàcia de la tècnica de la litotrípsia se circumscriu a aquells càlculs del ronyó, sobretot en pelvis, que no mesuren més de 2 cms de diàmetre.
A la pràctica, però, les indicacions s'han universalitzat, sobretot pel que fa a la localització.
Indicació prioritària de litotrípsia. Si la mida i consistència són els adients es resol en una sola sessió. L'eliminació dels fragments és precoç i generalment sense incidències.
És indicació de litotrípsia a partir dels 5 mm de diàmetre, independentment de la simptomatologia que pugui ocasionar. També són tributables de tractament els càlculs al coll calicilar, en què es pot obtenir una bona resposta en un 55 % dels casos.
De tota manera, l'alternativa a aquesta indicació només podrà ser l'abstenció, o en el seu defecte i depenent del grau d'obstrucció ocasionat, la nefrectomia parcial.
Amb l'incorporació de l'ecografia en els mètodes de centratge, els càlculs d'àcid úric han deixat de constituir una dificultat tècnica en la litotrípsia, encara que també és possible la seva representació mitjançant l'ús d'U.I.V en el curs de la mateixa.
La combinació de la litotrípsia amb la perfusió endovenosa de sèrum bicarbonatat 1/6 molar resulta altament eficaç.
Els equips de litotrípsia més actuals permeten la fragmentació del càlcul ureteral "in situ" no precisant-se el cateterisme amb l'objectiu de desplaçar la litiasi de la seva localització inicial.
Són topografies favorables al tractament amb litotrípsia, però a l’urèter sacre ilíac la superposició de l'os dificulta el centratge i dispersa part de l'energia transferida, pel que en aquesta topografia es produeixen la majoria de fracassos de la litotrícia ureteral.
Utilitzem l'última tecnologia per eliminar les pedres per ones de xoc externes, que les converteixen en pols expulsable sense dolor.
Actualment, la gran majoria de les pedres que no s'eliminen soles es poden abordar mitjançant aquest procediment. Generalment, aquesta litotrípsia es realitza amb anestèsia raquídia o amb sedació.
L'ona de xoc es desplaça uniformement pel medi líquid, però es reflecteix parcialment en passar a un mitjà més sòlid (càlcul). L'ona reflectida se superposa a la següent i el seu efecte sumatiu augmenta les pressions a l'interior del càlcul. Aquesta ona reflectida s'anomena "ona de tracció".
La suma constant de totes aquestes pressions (en un tractament convencional es generen entre 2500-4000 ones en poc més de 40 minuts), acaben per fragmentar el càlcul.
Després del procediment, el pacient roman en recuperació durant unes hores i gran part de les persones poden tornar a casa el mateix dia.
És normal tenir una petita quantitat de sang a l'orina durant uns dies (fins i tot algunes setmanes) després del tractament. També es poden presentar dolors i nàusees durant l'expulsió dels petits fragments del càlcul.
La majoria de les persones poden tornar a la seva activitat normal 1 o 2 dies després del procediment.
És recomanable prendre molta aigua en les setmanes posteriors al tractament, ja que ajuda a eliminar qualsevol fragment del càlcul que encara no s’hagi expulsat.
El pronòstic dependrà del nombre de càlculs que tingui, la mida i el lloc on es trobin en l'aparell urinari. Normalment, la litotrípsia els elimina totalment.
Posteriorment, es recomana una dieta pobre en els elements que formen els càlculs (calci, àcid úric, fosfat, etc.) i beure abundants líquids per prevenir-ne la formació.
Prop de la meitat dels pacients que han tingut una pedra, en desenvoluparan una altra en 5-10 anys.
Per trobar el tractament més adient és clau la consulta amb un uròleg. Ell li prescriurà i controlarà el tractament amb aquests productes.