100 anys de servei amb vocació i humanitat

El 100 aniversari de la Clínica Nostra Senyora del Remei va tenir la seva festa de cloenda, en una celebració càlida, familiar i emotiva que va reunir a Religioses de Sant Josep de Girona, treballadors i treballadores, professionals externs i col·laboradors del Centre.

Era el 4t esdeveniment que commemorava el segle d’història de la Clínica, i es va fer amb un clar reconeixement a les Religioses de l’Institut i a la seva tasca infermera, als quiròfans i a les plantes, en la direcció o la gerència, que va marcar els orígens i tota la trajectòria de la labor sanitària i assistencial del Remei.

En aquesta ocasió, i en representació de totes elles, hi va participar la Superiora General de l’IRSJG, Rosa Masferrer i Felip, juntament amb la Superiora de la Comunitat del Remei, Gna. Martha Lilia Herrera.

Conduït per Raquel Briones, responsable de comunicació de la Clínica, l’acte es va iniciar amb el parlament de la gerent, la Dra. Cecília Gras, felicitant les Germanes i destacant el valor afegit que aporta l’obra social i el servei sense ànim de lucre de l’Institut arreu del món, amb la seva missió d’alleujar el dolor i sembrar la pau.

Cecília Gras: reconeixement com a centre de referència i per la qualitat assistencial
 

"Les Germanes han atès aquí i acompanyat, sanitària, assistencial i espiritualment, als pacients. 
I el que diferencia el Centre és precisament aquesta actitud de generositat, d’afecte, d’atenció càlida i entregada que va marcar des de l’inici el camí, inspirat per la fundadora de l’Institut, Maria Gay Tibau". Ho recordava la gerent, la Dra. Cecília Gras, destacant també l’actitud d’acollida i la vocació de tants i tants professionals que han treballat al Centre, oferint una atenció integral a les persones.

Més de dos milions de pacients han confiat en la Clínica del Remei durant aquests 100 anys, amb gairebé 900 mil visites a especialistes mèdics i quirúrgics. Com a centre de referència a la comunitat on s’insereix, i recordant el seu prestigi assistint els parts, la Dra. Gras, des del seu compromís amb el càrrec que ocupa des del passat mes d’abril, va convidar a continuar sent reconeguts per la qualitat assistencial, i amb el seu caràcter sense ànim de lucre, una de les primeres Clíniques de la sanitat privada a Barcelona.
 

Rosa Masferrer: la força transformadora dels petits gestos
 

La Superiora General de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona, Rosa Masferrer, va intervenir seguidament parlant dels gestos carregats de sentit i que distingeixen la Clínica Nostra Senyora del Remei i la missió de l’Institut allà on té presència al món.

Fent memòria al llarg dels 100 anys de vida de la Clínica, la primera fundada per l’Institut, un projecte nascut amb força des dels orígens, va destacar la marca que hi han deixat els compromisos personals i el sentit de família que la caracteritza, amb el propòsit comú de sentir-se aquí acollits, valorats i cuidats. “Cada persona, amb la seva feina, no només suma sinó que multiplica els esforços i es converteix en una força transformadora, permetent mantenir viu l’esperit de servei”, digué.
 

La vocació de servei continua dempeus, afirmà Rosa Masferrer, i destacà com al llarg d’aquests 100 anys la Clínica ha estat protagonista dels avenços mèdics i de les cures en infermeria. Mantenint el compromís d’atenció integral i humanitzada al pacient i a les famílies, amb gestos quotidians, “pal de paller”, precisà, el “que sabem fer”. Basant-se en el passatge bíblic “Estava malalt i m’has visitat; estava ferit i vau tenir cura de mi”, va recalcar el servei quotidià i l’essència de la Clínica, fonamentats en aquests petits gestos de cura i acompanyament que encoratgen ara cap al futur.
 

Eduard Prats: l'amor i el sentit de la professió
 

Aquest acte va comptar amb la ponència preparada en exclusiva per a tots els qui formen part de la Clínica d'Eduard Prats, expert en lideratge d’organitzacions, humanista i autor del llibre Elogio del Tiempo, una aproximación humanista a nivel profesional y vital. Amb el títol “Il·lusionar-se cada dia”, a partir del seu vincle amb el món de la medicina, donat que el seu pare, el seu avi i el seu besavi eren metges, i fent un paral·lelisme entre el món empresarial i el sanitari, Eduard Prats es referia a la importància d’una atenció sanitària humanitzada, on la comunicació, la relació professional sanitari-pacient, és cabdal, i amb frases com “escoltar és estimar”.
 

El bon gestor és com un bon cirurgià, que sap quan s’ha d’actuar i que tot necessita temps, va afirmar, referint-se a un món on prevalen les presses i la productivitat. Es va referir també a què un líder és la persona dins l’empresa capaç de donar esperança, i que els metges i les infermeres i tots els treballadors en general que treballen a la Clínica tenen aquest paper amb els pacients, amb els valors intrínsecs a l’Institut, de servei, acollida, respecte i humilitat.
 

Eduard Prats destacà igualment la feina generosa de les Germanes de Sant Josep a la Clínica i de l’Institut, arrelada en les obres de la misericòrdia. Més enllà del caràcter religiós, l’expert en lideratge en feia una interpretació explicant que avui donar menjar als que tenen fam, en el món de les institucions, vindria a ser donar oportunitats reals. O que acollir als forasters es crear entorns inclusius on tothom se senti part de l’equip.
 

I convidava a practicar la tolerància en la diversitat o a honrar la memòria de tots aquells que en han ajudat a arribar fins aquí, amb agraïment. Es referia d’aquesta manera als 100 anys de la Clínica al costat de les persones, que és mèrit de cadascun dels treballadors/es i professionals que hi han passat en tot aquest temps; de la infermera que ha agafat la mà tremolosa del pacient; del metge que després de dos nits de guàrdia torna per visitar al pacient… O del professional d’administració, ajudant als tràmits amb familiars en moments difícils. “No sempre podem curar, però sempre podem cuidar”, digué.
 

En un moment de grans canvis tecnològics, en un món ple de soroll, Eduard Prats convidava a una mirada serena, a no perdre el sentit de la vida i el propòsit en l’exercici de la professió. “Cuideu i protegiu la passió que teniu per la vostra feina, i recordeu que si alguna cosa ha salvat vides no només ha estat la ciència sinó l'amor per la feina sanitària”, concloïa.

La part més lúdica i la música amb caliu humà

La festa va acabar a la zona exterior al voltant d’un aperitiu i amb música en viu. El magnífic repertori dels intèrprets Alba Aguilar, veu, i Jofre Garnes, guitarra, van contribuir al caliu humà.