Entrevista al Dr. Chéchile, uròleg i cap del Institut Mèdic Tecnològic de la Clínica del Remei

Molts ho donem per sabut però no sabem exactament de què parlem. Què és la pròstata i quina funció té?

És una glàndula que es troba per sota de la bufeta, la uretra passa pel seu mig i la seva funció es produir part del líquid que forma el semen. Només és útil quan un home vol tindre fills.

Quan he de començar a  preguntar-me si anar al metge o no per la pròstata?

Depèn de la situació familiar. Si no tens antecedents, el primer control ha de ser als 50 anys, però si els tens, el control ha de començar als 40. El PSA és un marcador del qual parlarem després, en un home de 40 anys ha d’estar per sota d’1.

Quins símptomes pateix algú amb alguna malaltia que afecti la pròstata?

Inicialment la uretra, que és el tub que treu l’orina des de la bufeta al exterior, passa per en mig de la pròstata. Qualsevol cosa que passi dintre d’aquesta pròstata que afecti a la uretra, donarà problemes obstructius. És un problema de fontaneria, si hi ha un tub pel qual ha de passar un líquid i aquest tub esta obstruït, el líquid no pot sortir. Els símptomes? Orinar amb raig molt prim, aixecar-se moltes vegades per la nit, orinar i tenir la sensació de que no ha buidat tota la bufeta, tenir urgència per orinar..

A quins exàmens m’he de sotmetre per diagnosticar la meva pròstata?

En principi la primera visita consta d’un interrogatori verbal per informar-nos dels hàbits i antecedents. es realitza l’exploració del tracte rectal (que en principi només es fa la primera vegada que venen al uròleg), una ecografia, una valoració de la força del raig per veure com orina i una extracció de sang per valorar una substància que fa la sang que es diu PSA (Prostate Specífic Antigen ), aquest marcador el produeix la pròstata i ens serveix per indicar si ha alguna malaltia de pròstata.

Què és el que fa que últimament hagi tants càncer de pròstata?

La incidència de càncer ha augmentat dramàticament en occident a partir del 1950 aproximadament a causa majoritàriament del canvi en el menjar, productes industrial amb grasses, farines refinades, margarines que tenen molt omega 6 que és molt inflamatori.

A les poblacions indígenes, en països  subdesenvolupats, la incidència de pròstata és molt més baixa.

A més del càncer genètic, podem tindre altres patologies que puguin afectar?

En la prevenció primària nosaltres podem intentar baixar la possibilitat de càncer, però contra la genètica no podem lluitar. Si un pacient té el pare, el tiet, i un avi amb un càncer de pròstata, la possibilitat de que ell també el tingui és molt alta per molt que faci exercici, mengi be, estigui amb un entorn sense estrès.

Però, el càncer genètic nomes engloba  un 15% dels casos. L’altre 85% son casos ambientals, que no solament pot afectar a persones amb dietes no saludables, si no també a persones propenses a tindre inflamacions cròniques dels òrgans (gastritis crònica, prostatitis cròniques, hepatitis cròniques...)

A què ens referim si parlem de prostatitis?

És la inflamació de la pròstata. Aquesta pot ser aguda, si el pacient té febre i la crònica, que són símptomes d’irritació prostàtica, però no dona febre. Son pacients que han tingut moltes vegades una prostatis aguda i que no s’han tractat correctament. 

És molt important prendre els antibiòtics els dies indicats i no deixar el tractament a mitges.

Què és la BPH o la hiperplàsia prostàtica benigna? Aquesta malaltia pot conduir a un mal major?

Com hem parlat abans, la hiperplàsia és el creixement benigne de la pròstata, és quan la pròstata es fa gran i tapa el tub que passa pel mig.

No pot conduir a un mal major, ja que la hiperplàsia es produeix al mig de la pròstata, per a on passa la uretra, per això dona símptomes obstructius.

El càncer de pròstata es produeix a la part del darrere de la pròstata i no té relació.

Dr Chechile Toniolo, Gilberto