General: 932 850 010
Urgències: 932 850 777
Les apnees són una petita parada respiratòria que pot presentar un pacient, normalment quan està dormint i que és conseqüència d’una obstrucció de la via respiratòria alta.
Les apnees involuntàries es tenen quan el pacient està dormit i relaxat, en mig del son et desperten per tal de recuperar el to muscular i recuperar la respiració.
Una apnea voluntària podria ser quan ens submergim sota el aigua.
Els pacients que pateixen apnees normalment són pacients que per un motiu o un altre tenen alguna obstrucció en alguns del punts de la via respiratòria alta, o varius punts.
La fisiopatologia de la apnea pot intervenir en una hipertrofia amígdalar, una hipertrofia de la llengua, un augment dels teixits tous que tenim al paladar o en una desviació de l’envà nasal.
Tot això són estructures que tenen una importància respiratòria i, afavorides per la relaxació muscular que es produeix durant el son, pot provocar que el pacient deixi de respirar.
La importància ja no és fer apnees, si no la intensitat i la duració d’aquestes.
Tenim establerts uns paràmetres, gràcies als indicadors que ens donen les exploracions del son, amb els quals si un pacient fa més de 10 apnees cada hora es considera patològic i comporta una disminució de la quantitat d’oxigen a la sang prou important perquè el pacient passi de la fase profunda del son a una fase més superficial arribant a passar-se tota la nit intentant dormir sense aconseguir-ho
Pot afectar, potser una persona té més apnees dormint en postura de cúbit supí ( mirant cap amunt) i col·locats de costat no. Això depèn de les estructures nasals de cadascú.
Si, és un símptoma de la malaltia, pràcticament tos els pacients que tenen un síndrome d’apnea de la son, ronquen. El ronc és molt freqüent, aproximadament un 50% del homes poden roncar al llarg de la seva vida, en les dones es un 30%.
Ara bé, no tots els pacients que ronquen tenen síndrome de l’apnea de la son.
El ronc és un soroll molt freqüent produït per la vibració de les estructures de les vies respiratòries altes, bàsicament de la orofaringe, base de llengua, paladar i àrees amigdalars. És un símptoma més que, associat a les apnees, pot aparèixer en el síndrome de l’apnea de la son.
Un cop diagnosticada i han diversos tractaments, per segmentar-ho i parlant d’adults parlaríem de tractaments quirúrgics o no quirúrgics.
El tractament estàndard més habitual, si anatòmicament no hi ha una estructura que sigui clarament obstructiva, és el CPAP. És una màquina que es col·loca mentre el pacient dorm i consisteix en ficar aire a pressió a la via respiratòria, per tant no pot col·lapsar-se i el pacient pot respirar i descansar tota la nit sense fer apnees.
L’altre alternativa, la quirúrgica, és quan hi ha clarament una estructura que obstrueix com una hipertròfia amigdalar, una hipertròfia molt important del paladar, una hipertròfia de la base la llengua o una alteració molt important del nas. Tenim tècniques quirúrgiques que serveixen per solucionar aquestes obstruccions.
La causa del càncer de gola, de cap i coll i càncer de la via digestiva alta avui dia està relacionada amb dos etiologies fonamentals:
Tota persona que és fumadora habitual i que presenta una disfonia de més d’una setmana, que és quan es queda el pacient sense veu o poca veu, ha de ser explorada per un especialista perquè pot ser tingui un tumor a la corda vocal. No es que tots els disfònics tinguin un tumor, però en un fumador és molt important que vagi al metge.
Altre símptoma seria la disfàgia (quan sentim dolor a la gola al empassar) que no es cura amb tractaments habituals.
I el tercer símptoma important seria l’aparició d’una tumoració a nivell del coll, d’un mida progressiva i que no se’n va amb pocs dies de tractament d’antiinflamatoris o d’antibiòtics.
Fer l’auto diagnòstic en aquest cas és molt complicat. De totes maneres podem explorar el coll, una aparició de tumoració es pot palpar, però bàsicament son més el símptomes els que ens alertaran que la pròpia exploració.
La sort que té l’especialitat d’otorinolaringologia és que l’exploració avui dia té sistemes prou avançats perquè amb una visita simple es pugui confirmar o descartar una patologia.
Aquestes malalties estan ubicades a la mucosa i poden ser explorades amb òptiques que fiquem pel nas o la boca i no són massa molestes.