Telèfon d'Urgències Generals: 932 850 777

"L’extirpació de la vesícula no té cap conseqüència en el nostre cos"

27/01/2017
Pedres a la vesícula. Entrevista al Dr. Oliva Soler

Abans de parlar de les pedres, què és la vesícula i on es troba?

La vesícula és un òrgan en forma de pera que està a la cara inferior del fetge, actua com un dipòsit (bossa) que emmagatzema la bilis.

Quina és la funció de la vesícula?

La vesícula és un dipòsit, la que fa la funció és la bilis. La bilis ajuda a la digestió especialment dels greixos.

Qui fabrica la bilis és el fetge i del fetge i ha un conducte que va directament al budell. D’aquest conducte surt una branca que va a la vesícula.

Com s’arriben a formar aquestes sedimentacions (pedres, sorra...) a la vesícula?

Es formen  per que s’alteren els components de les sals biliars (bilis). Bàsicament és pel colesterol o per la pròpia bilirubina que es precipita i es formen les pedres.

Les causes poden ser o bé perquè la pròpia composició de les sals biliars de cada persona es propensa a precipitar-se i cristal·litzar-te i formar  pedres o perquè a vegades hi han vesícules que tenen poca contractilitat (es buiden poc) i al fer una persistència de la bilis tenen tendència a fer-se pedres.          

Es poden arribar a derivar complicacions d’aquesta formació?

Si, normalment les pedres a la vesícula donen complicacions. La primera complicació és el dolor al tenir un còlic hepàtic (una pedra està tapant la sortida de la vesícula) El símptomes principals son : mal de panxa a la part superior o mig de l’abdomen/ boca de l’estomac, mal al canto dret i moltes vegades s’irradia a l’esquena. Aquest és el típic dolor d’un còlic hepàtic o còlic biliar.

Si aquesta patologia persisteix i aquesta bilis estancada s’infecta es produeix una coli cistitis. La coli cistitis és una infecció de la vesícula que implica un ingrés i a vegades una cirurgia urgent.

Si la pedra surt de la vesícula i va cap a el conducte que va del fetge al budell pot donar altres complicacions. Una d’elles es la icterícia, la malaltia que et fa posar de color groc. Això succeeix perquè el pas de la bilis s’obstrueix i va la sang. Es per això que quan aquesta sang  arriba a la pell ens veiem groc.

Si això s’infecta és una colangitis, infecció greu amb el conducte principal de la bilis.

I per últim, com aquest conducte també desemboca al pàncrees, quan una pedra passa per aquí pot inflamar el pàncreas (pancreatitis) que poden ser molt lleus o molt greus.

Un cop al metge com és diagnostica que el que patim són pedres a la vesícula?

El diagnòstic clar és realitzant una analítica i una ecografia.

Quines solucions s’adopten en aquests casos? (tractament quirúrgic/tractament no quirúrgic)

Si és una complicació d’infecció s’ha de posar antibiòtics i normalment sèrums ja que per deixar descansar la vesícula, hem de deixar de menjar. I depèn de cada cas i la valoració del cirurgia, s’ha de valorar fer una cirurgia d’urgències o tractar la vesícula i operar quan passi la inflamació.

Sempre s’ha de fer una cirurgia? Així com les pedres del ronyó si les podem expulsar de forma natural, les pedres de la vesícula també?

No, un diagnòstic de pedres a la vesícula sempre implica una indicació de cirurgia. És la única manera d’arreglar-ho.

Tothom sap que les pedres al ronyó segons on estan es poden tractar amb ones de xoc sense operació que les trenca i les elimina el propi cos.  A la vesícula teòricament podem fer el mateix, però si fem que aquestes pedres surtin de la vesícula, ens apareixerien les complicacions que em esmentat abans. Sobre tot la pancreatitis.

Té alguna conseqüència l’extirpació de la vesícula en cas que fos necessari?

Molta gent pregunta si el que es treu són les pedres o és la vesícula. El que es treu és la vesícula sencera, tècnicament no es pot obrir la vesícula , treure-les i tancar.

 L’extirpació de la vesícula no té cap conseqüència, els primers dies s’aconsella un regim especial sense ingerir masses greixos, però després es fa una vida normal i menjar tot el que vulguis.

Per no tenir pedres quines son les recomanacions? Es diu que beure molta aigua ajuda a la no formació d’aquestes pedres en el cas de pedres al ronyó. És un caràcter hereditari?

No, no serveix. Malauradament les pedres a la vesícula, a qui li toca li ha tocat. No podem controlar els components dels nostres sucs biliars.

No, no son hereditaris. Hereditari vol dir que s’hereta segur.  El que si que veiem  es que hi han famílies que tenen moltes mes tendències a tenir-ne. També és més freqüent en dones que en homes i en persones obeses i diabètics.

 

Dr. Oliva Soler, Antoni - Cirurgià General i Digestiu

Accessos directes