Telèfon d'Urgències Generals: 932 850 777

Xerrada informativa sobre els problemes d'atenció i moviment en els nens

19/04/2010
Sres. Galarraga i Heffes durant la xerrada

El dimarts 20 d'abril, les psicòlogues clíniques i psicoanalistes, Sres. Gabriela Galarraga i Patricia Heffes, que tenen consulta a un dels edificis de consultes externes de la Clínica, van impartir una xerrada informativa sobre els problemes d'atenció i moviment en els infants.

Segons van explicar, la manera com s'ha estructurat la societat occidental dels nostres dies, obliga a una escolarització precoç dels infants i a una manca d'atenció per part dels pares cap als seus interessos. Aquest fet, sovint impedeix que als nens en edat preescolar se'ls exigeixi estar asseguts per realitzar tasques que requereixen habilitats de psicomotricitat fina, que encara no tenen prou desenvolupada i que impliquen un esforç de concentració i una inmovilitat impropis de l'edat, alhora que se'ls impedeix el joc lliure que desenvolupi la seva imaginació, a través de la experimentació, i els permeti moure's a raó del que la seva edat necessita. Aquests condicionants provoquen que molts infants no estiguin atents o es moguin més del que comunment es considera "normal". Aquesta exigència de normalitat és, d'altra banda, negativa pel desenvolupament individual de l'infant atenent a la seva diversitat i als seus temps d'aprenentatge. D'altra banda, el fet que els mestres hagin de donar compliment a uns curriculums predefinits i que els pares arribin a casa cansats després de llargues jornades laborals, ocasiona que els adults tinguin poca paciència amb els nens i poc temps per dedicar-los a escoltar, sense presses, les demandes que aquests els fan, per la qual cosa, de vegades, els nens interioritzen preocupacions que no han pogut compartir per manca de comunicació eficaç.

En edats més avançades, generalment, la no atenció a classe també acostuma a respondre a diferents inquietuds del nen o del adolescent, i són més infreqüents els casos en els quals al darrera s'amaga una patologia orgànica. En tot cas, cal descartar, en primer lloc, que el nen pateixi realment un dèficit orgànic, comprobant si és capaç de mantenir l'atenció en temes que són del seu interès perquè, el transtorn orgànic de l'atenció impedeix completament la concentració en qualsevol mena d'activitat.

Segons aquestes especialistes, en general, quan un nen es mou en excés o no està atent al que se li explica a classe, això no vol dir que no estigui atent a d'altres temes que puguin ser del seu interès. Cal esbrinar on són els seus pensaments i què els preocupa, quan no atenen i mirar d'ajudar-los a entendre el que els passa, abans de sobrediagnosticar transtorns de dèficit d'atenció amb o sense hiperactivitat, tendència cada vegada més generalitzada entre el col.lectiu de psicòlegs infantils. En van destacar la perversitat de medicar als infants per tal que estiguin més quiets o atents, perquè, quan realment no pateixen una mancança de l'enzim que regula l'atenció, aquesta medicació els pot aletargar i amagar el problema psicològic que hi pot haver darrera de la simptomatologia.

Les noves tendències en els jocs i l'oci dels nens i adolescents, els ocupen massa temps amb màquines que gradualment van minvant la capacitat de comunicació entre iguals, cosa la qual, també motiva la dificultat que molts nens tenen per exterioritzar els seus problemes i que fa que els acabin somatitzant.

Com a recomanació general, ambdues coincidien en la importància de parlar amb els infants per mirar d'esbrinar la causa dels símptomes que manifesten i, en cas de dubte, consultar un especilista en psicoanàlisi per tal que determini si la causa és orgànica o simplement respón a una preocupació que el nen no sap manifestar i somatitza amb aquesta mena de simptomes.

En el torn obert de paraula, algunes mestres van destacar les dificultats que tenen a les aules per aconseguir que els nens respectin les normes, cosa la qual van confirmar, tant la Sra. Galarraga com la Sra. Heffes, com un altre dels problemes de la societat actual que va delegant la responsabilitat de la educació dels infants a l'escola, en detriment de la tasca dels progenitors alhora de posar límits. Aquest fet, també genera problemes d'indisciplina que dificulten l'atenció dels grups-classe.

Accessos directes