Telèfon d'Urgències Generals: 932 850 777

Cop de calor

Consells de salut

La taxa de mortalitat és alta (70%) i les manifestacions neurològiques tan dispars són les que poden eludir el diagnòstic precoç i provocar la mort si no es prenen mesures oportunes. Les dues formes habituals de presentació són:

  • La forma clàssica (que afecta ancians o individus debilitats), ocorre durant una onada de calor. Aquests pacients acostumen a tenir alguna deterioració del centre termoregulador, així com un descens en la capacitat de suar -essent aquest el principal factor etiològic. Aquesta forma clàssica ocorre quan la temperatura ambiental màxima excedeix els 32ºC i la mínima no descendeix per sota dels 27ºC. El risc és més gran en les àrees urbanes.
  • En relació amb l'exercici en ambients calorosos (que afecta individus joves sans que fan exercici a temperatures ambientals anormalment altes i/o amb concentració d'humitat), els mecanismes de termoregulació estan intactes però sobrepassats per l'ambient càlid i el gran increment endògen de producció de calor.

La seva presentació és el fracàs del centre termoregulador i el tractament es basa en aconseguir el refredament immediat amb el suport d'òrgans i sistemes.

Causes del cop de calor

Augment de la producció de calor Disminució de la pèrdua de calor Alteració dels mecanismes reguladors
Exercici físic Augment de la temperatura ambiental Discapacitats físics
Febre Ambients humits Disminuïts psíquics
Tirotoxicosi Deshidratació  
Metabòliques Drogues  
Drogues Disminució de la sudoració  

Manifestacions clíniques

El dany primari en el cop de calor és degut a la toxicitat cel·lular directa, produïda per l'increment de la temperatura per sobre dels 42º (temperatura màxima crítica). Per sobre d'aquesta temperatura, es deteriora la funció cel·lular degut al cessament de l'activitat mitocondrial, alteracions en els enllaços químics implicats en reaccions enzimàtiques i inestabilitat de la membrana cel·lular. Aquest efecte tòxic de la temperatura desencadena la fallada orgànica. La deshidratació, acidosi metabòlica i hipòxia local potencien el dany.

  • Manifestacions sobre el sistema nerviós central: alteracions del comportament, confusió o deliri, estupor i/o coma. Poden presentar-se convulsions durant la fase de refredament o en relació amb l'edema cerebral i les hemorràgies.
  • Manifestacions musculars: degeneració muscular, necrosi, rabdomiòlisi greu (més freqüent en el cop de calor en relació amb l'exercici).
  • Manifestacions cardíaques: elevació de la despesa cardíaca, taquicàrdia i hiperventilació, hipotensió associada a insuficiència cardíaca, hemorràgies i/o necrosi miocàrdica.
  • Manifestacions renals: Cert dany renal ocorre en tots els pacients hipertèrmics potenciat per la deshidratació, el col·lapse vascular i la rabdomiòlisi. La insuficiència renal aguda és infreqüent, tot i que té una major incidència en el cop de calor relacionat amb l'exercici.
  • Manifestacions hematològiques: leucocitosi, augment de la viscositat sanguínia, diàtesi hemorràgica i anèmia. La CID (coagulació intravascular disseminada) està present en les formes fatals del cop de calor (més freqüent en la forma secundària a l'exercici).
  • Manifestacions pulmonars: distrès respiratori (SDRA), edema pulmonar, broncoaspiració en relació amb l'alteració del nivell de consciència.
  • Manifestacions del tracte gastrointestinal: isquèmia intestinal, necrosi hepàtica i colèstasi (d'aparició tardana el segon o tercer dia).
  • Manifestacions endocrines: hipoglucèmia (rara en la forma clàssica), disfunció adrenal.Alteracions electrolítiques: relacionades amb l'afectació renal i la rabdomiòlisi, hiperpotassèmia, hiperfosfatèmia, hipocalcèmia.

Diagnòstic

El diagnòstic ha de ser precoç. Ha d'intuir-se per l'anamnesi (fenomen ambiental i/o exercici físic intens), la hipertèrmia (> 40ºC), la diaforesi i/o la depressió del SNC. El diagnòstic diferencial inclou altres causes d'hipertèrmia (hipertèrmia maligna, Sdr. neurolèptic maligne, hipertèrmia induïda per drogues, infeccions, endocrinopaties, AVC, hidrocefàlia aguda).

Tractament

Els dos objectius fonamentals són el refredament immediat i el suport de la funció d'òrgans i sistemes.

Cal iniciar el refredament durant el trasllat (mullar la pell, trasllat amb les finestres obertes). El maneig dels pacients es realitzarà a l'UCI.

Mètodes de refredament externs directes

  • Conductiu: Traslladar el pacient a un lloc amb més ombra i fresc, aplicar compreses d'aigua freda al coll, aixelles, engonals i cap.

Mètodes de refredament interns

  • Rentat peritoneal amb sèrum salí fred a 20º, rentat gàstric amb sèrum salí fred a 9ºC, hemodiàlisi o by pass cardiopulmonar amb refredament extern de la sang. Monitorització de la temperatura central contínua.
  • Fàrmacs: poden usar-se antipirètics, però el seu ús és discutible. El Dantrolè és ineficaç. Pot administrar-se clorpromazina per intentar controlar el calfred.
  • Les taquiarítmies supraventriculars no requereixen tractament específic. Respondran al restabliment de la temperatura corporal i a la correcció de l'estat metabòlic.
  • La hipotensió es corregirà amb sèrum salí, essent contraindicats els expansors plasmàtics, tipus Dextran.
  • La situació hemodinàmica es controlarà millor amb la col·locació d' un catèter de Swan-Ganz.
  • Les crisis comicials responen a les benzodiacepines. S'haurà de protegir la via aèria en els pacients comatosos mitjançant IOT i portar un control hemodinàmic i de la funció renal.

Pronòstic

La morbiditat i mortalitat estan en relació directa amb el pic de temperatura assolit i el temps d'exposició a aquesta temperatura. Un retard de només 2h en l'inici del tractament pot donar lloc a una probabilitat de mort del 70 % però, quan el cop de calor és reconegut i tractat, la mortalitat pot ser mínima.

Consells per gaudir del sol sense risc

Per poder aprofitar els efectes beneficiosos del sol s'ha de tenir en compte una sèrie de recomanacions.

  • Prendre el sol de forma moderada.
  • Evitar preses perllongades de sol, sobretot en les hores de màxima intensitat entre les dotze del migdia i les quatre de la tarda.
  • Exposar-se al sol de forma progressiva, començant amb poc temps d'exposició i augmentant de forma progressiva.
  • Adoptar mesures de protecció, buscant espais d'ombra, utilitzant roba de cotó, barrets, ulleres de sol, que protegeixin de les radiacions ultravioleta A/B i utilitzar fotoprotectors adequats a cada tipus de pell.
  • Els nens han de protegir-se del sol i encara més si estan a prop de l'aigua, ja que s'incrementa l'efecte de les radiacions solars. Els nens menors d'1 any no han de ser exposats directament a les radiacions solars.
  • Utilitzar fotoprotectors adequats a cada tipus de pell i en quantitat suficient, renovant-ne l'aplicació. El seu ús no ha de considerar-se una forma segura de perllongar l'exposició solar.
  • Ingerir líquid abundant i freqüent, preferentment aigua.
  • Recordar que, en els dies nuvolosos, també existeix l'efecte de les radiacions solars i s'han de seguir les mateixes normes de protecció que en els dies assolellats.
  • A la muntanya, com que s'està a major altura, la intensitat dels raigs solars és major i per tant s'han d'extremar les mesures de protecció.

 

Equip Clínica Ntra. Sra. del Remei

divendres, 9 desembre, 2016 - 13:39

Accessos directes