Telèfon d'Urgències Generals: 932 850 777

Trastorns del son

Consells de salut

En busca del son reparador, diagnosticar bé, per tractar millor

L'Antònia, de 48 anys, pateix d'insomni crònic des d'en fa 20. Li va començar quan va deixar de treballar per ocupar-se del nou nen que arribava. El nen tenia seriosos problemes d'asma que la van obligar a vetllar, mantenint-se pendent d'ell durant llargues nits. Avui el seu fill ja és gran i no viu amb ella, però l'Antònia segueix pendent de tot, en un estat d'alerta persistent, d'hipervigilància. No hi ha nit que no es desperti per una sirena, per l'ascensor, amb un autobús o pel camió de les escombraries. Algunes nits la desperta el suau soroll de la brisa de la nit.

Francisco, de 37 anys, és un jove empresari emprenedor i d'èxit, però triga vàries hores en conciliar el son a l'inici de la nit. Malgrat haver aconseguit enormes assoliments econòmics, de tenir una família feliç, estable i de gaudir de molt bona salut, el seu dormir és un terrible malson. Ho ha intentat gairebé tot: se sacrifica matinant els caps de setmana, fent esport intens per cansar-se, manté horaris regulars fins i tot durant les vacances i evita les migdiades, la cafeïna i els sopars nocturns. Però arriba la nit i no pot dormir. Se sent desesperat, frustrat i enfadat. Ell diu que no sap com desconnectar.

La mare de la Marta, de 7 anys, ha rebut un informe del col·legi on novament li diuen que ha de buscar solucions perquè el rendiment de la seva filla és persistentment baix i perquè el seu comportament desobedient altera la resta de companys de la seva classe. Els informes psicològics de la Marta assenyalen que és una nena suficientment intel·ligent i amb bons recursos emocionals. Però a primera hora està a classe com abstreta i sense atendre. A partir del migdia segueix distreta, encara que aleshores és perquè no pot estar-se quieta a la cadira. Els pares de la Marta també estan preocupats perquè des de fa aproximadament uns 2 anys la seva filla dorm inquieta, ronca diàriament gairebé com un adult i no hi ha manera de despertar-la al matí. Algunes nits també mulla el llit. Els han dit que el ronc en els nens sol ser passatger i que es resoldrà espontàniament quan la Marta es faci gran. No obstant això, ells dubten que la forma de respirar que té la Marta a la nit sigui normal. Decideixen gravar un vídeo de la Marta dormint, vídeo que ha sorprès i preocupat enormement també al propi pediatre de la nena.

Carmen, de 70 anys, és un cas d'insomni crònic multiresistent. Diu haver provat gairebé tots els medicaments disponibles en la farmacopea, sense haver trobat una millora rellevant. Està molt decebuda i desanimada. Però és que cada nit se'n va a dormir i no ho aconsegueix. Diu que no troba la postura adequada, que està molt inquieta i que es passa la nit donant voltes en el llit i aixecant-se al lavabo, a la cuina o al menjador. També assenyala estar inquieta només arribar la tarda. Abans era molt afeccionada al cinema, però ara fa anys que no hi va perquè no pot estar-se a la butaca de la sala: sent a les cames un nerviosisme molest, una inquietud incòmode que només se li alleuja quan les mou o quan camina; però la millora és fugaç i passatgera: la inquietud a les cames reapareix quan torna a asseure's o estirar-se. A la nit li ocorre un fenomen semblant i la seva son és un veritable martiri.

Dormir per viure bé i viure per dormir millor. Quants de nosaltres no hem tingut alguna nit d'insomni? Per sort ha estat alguna nit aïllada i no ens ha deixat ni rastre ni ferida en la memòria. Però ara imagineu-vos per uns moments com passen l'Antonia, en Francisco, la Marta i la Carmen les seves nits i com viuen també els seus llargs dies després de no haver dormit bé. Podríem pensar fins i tot si sentiran gelosia d'aquells que dormen i dormen sense parar. Encara que aquestes persones hipersomnes tampoc es troben veritablement bé perquè s'adormen amb facilitat quan l'ocasió és tediosa i avorrida: a les reunions de treball, a les sales d'espera, al cinema, a la TV o a les classes del col·legi. Aquestes persones amb hipersòmnia patològica també solen lluitar contra la profunda i implacable somnolència quan condueixen el cotxe en un viatge. Pensem llavors en quants accidents de trànsit i en quants accidents de treball pot estar-hi implicada la falta de son de qualitat i en quantitat com a un factor determinant.

En l'actualitat sabem que l'extraordinariament complex procés fisiològic del dormir podria assemblar-se al procés bàsic de menjar: si et quedes curt passes gana, però si et passes tampoc no et trobes bé, perquè et sents empatxat. Similarment en el son, si aquella nit dorms poc, el dia següent pots sentir que rendeixes significativament pitjor; en canvi, si dorms excessives hores durant el cap de setmana, pot ser que et sentis somnolent durant gairebé tot el dia i que et costi conciliar la son després a la nit.

Però aleshores, quant hem de dormir? La investigació actual assenyala que hem de dormir el temps just per trobar-nos bé al dia següent. Per tant, la mesura més justa de la qualitat i quantitat de son que obtenim pot avaluar-se fidelment quan observem el funcionament diürn de cada persona. El son és un procés imprescindible i insubstituïble. Cap exercici, cap mètode, cap teràpia ni cap medicament han pogut fins ara substituir el procés fisiològic de dormir i, ni molt menys, poden proporcionar-nos l'extraordinària i única sensació de recuperació física i psíquica que se sent després d'haver passat una bona nit de son reparador.

Molt ens queda encara per aprendre, però a la  Unitat de Trastorns del son de la Clínica Ntra. Sra. del Remei treballem per aconseguir que tant nens com adults aconsegueixin aquest son reparador per a la ment i per al cos. Amb gairebé 20 anys d'experiència en trastorns dea son, el nostre objectiu és diagnosticar bé per tractar millor. El diagnòstic correcte és essencial, perquè si podem identificar la causa haurem avançat mig camí del tractament. Pel que fa al tractament, només pot ser individualitzat i combinat: si tractem el símptoma de no dormir només amb fàrmacs i oblidem tractar la causa subjacent, el problema de son només s'amagarà i es perpetuarà, creant un cercle viciós i crònic.

L'Antònia i en Francisco, cadascú amb el seu tipus característic d'insomni, la Marta, la nena amb la síndrome d'apnea-hipopnea del son infantil i la Carmen amb la síndrome de cames inquietes, són només alguns exemples dels més de 80 trastorns del son diferents, classificats i caracteritzats en l'actualitat pels professionals que ens dediquem a la medicina del son.

Encara que la humanitat sempre ha dormit, la medicina del son comparada amb altres disciplines mèdiques és una especialitat nova que "s'acaba de despertar". El nostre estat de salut durant el dia, pot no continuar a la nit i tots hem d'estar atents i preparats. Per tant, molts esforços ens queden encara per aconseguir sensibilitzar sobre els problema del son les parelles dels insomnes, els pares, pediatres i mestres dels nens amb problemes de son, els altres professionals de la salut implicats i els gestors sanitaris. Per part dels especialistes que ens dediquem al son, també resten molts esforços en l'aprofundiment del coneixement sobre la fisiopatologia de les diverses alteracions del son, per poder així desenvolupar protocols de tractament cada vegada més eficaços que ens permetin oferir als nostres pacients aquest son reparador que tant anhelen i que tant es mereixen.

dilluns, 27 març, 2017 - 12:16

Accessos directes